Ressenya P27: Poemania i Llegir per a créixer

En aquesta ressenya anem a analitzar dos llibres, el primer titulat “Poemania” de l'autora Anna Ballester, i el segon “Llegir per a créixer” de Joan Carles Girbés. Tots dos llibres estan dirigits no als xiquets, sinó als professors i fins i tot poden ser utilitzats pels pares dels xiquets.

El primer, “Poemania”, és un llibre que té l'objectiu de proporcionar recursos i estratègies per a motivar tant a pares, mares, professors i professores a seguir jugant i descobrir de nou el plaure de llegir poesia, i d'aquesta forma aconseguir el mateix amb els xiquets. En el llibre podem trobar activitats per a llegir poemes, activitats per a memoritzar poemes, activitats per a escriure recrear poemes i propostes per a dramatitzar poemes. Per tant, es tracta d'una guia amb activitats per a reforçar la lectura i la pràctica dels textos poètics.

Per la meua banda, crec que aquest llibre és molt útil, tant per als professors com per als pares, ja que és un llibre en el qual apareix una gran quantitat de recursos per a motivar als xiquets a llegir, i fins i tot redactar, textos poètics. Veig de gran utilitat i importància que els professors tinguen accés a aquest recurs, ja que la poesia és un gènere literari que amb prou faenes es tracta en l'escola. Al seu torn, crec que és de vital importància que els xiquets, de qualsevol edat, lligen poemes, fins i tot que li'ls /els hi inventen, ja que és una manera de desenvolupar la seua creativitat i la seua imaginació. A més, crec que aquests textos poden servir també per a agafar el gust per la lectura i motivar als xiquets a llegir, ja que és una forma diferent de llegir, a més de que és una lectura senzilla i que no es fa per res pesada pels diferents versos i les rimes que contenen.

Poemania és un llibre molt interessant i, sobretot útil per al meu futur com a mestra, ja que ací podem trobar gran quantitat d'activitats diferents per a realitzar amb xiquets de diferents edats. Del llibre cal destacar que és una guia molt completa, pel fet que a més de presentar diferent tipus d'activitats, indica perquè edats poden ser utilitzades i útils, però a més d'açò, indica com podrien realitzar-se les mateixes activitats però de diferent forma per a xiquets d'altres edats. A més, apareixen activitats per a diferents cursos, tant d'Educació infantil, Educació Primària i Educació Secundària.

D'altra banda, m'agradaria destacar l'activitat que més m'ha cridat l'atenció, una de les quals més m'ha agradat de totes les que apareixen en llibre. Aquesta activitat podem trobar-la dins de les activitats per a escriure i recrear problemes, aquesta activitat té el títol de Onomatopeies trampolins. M'ha agradat aquesta activitat perquè crec que és una forma de fer als xiquets crear poemes per mitjà de les onomatopeies, que és un tema que crida l'atenció dels xiquets, i d'aquesta forma desenvolupar la imaginació i creativitat dels xiquets, i què millor forma que fer-ho jugant.

Finalment, he de dir que hi ha un punt que no m'agrada, aquestes són les activitats per a memoritzar versos. Les activitats en si, estan bastant bé per a complir amb l'objectiu proposat, la qual cosa no m'agrada és la idea que els xiquets hagen de memoritzar els poemes, ja que açò fa que els xiquets no gaudisquen la lectura dels poemes, i que solament se centren a memoritzar-ho per a dir-ho tal com es presenta escrit.

Pel que fa al segon llibre, “Llegir per a créixer”, aquest llibre es dirigeix també a famílies i professors, però al contrari que en l'anterior, est ens parla del fet de llegir, a més ens ensenya el que hem de fer perquè els més xicotets agafen el gust per la lectura i també el que no hem de fer.

Seguint amb açò, ja en l'estructura en la qual apareix la informació podem observar com aquesta estructurat i dividisc el llibre en relació ha els consells que hem de seguir perquè els xiquets aconseguisquen gaudir llegint. El llibre està estructurat en quatre grans blocs, La importància de la lectura, Com contagiar el gust per la lectura, Consells per a escollir el llibre adequat i finalment, Un conte per a començar. En cadascun dels apartats podem trobar una sèrie d'estratègies útils per als pares per a fomentar l'hàbit lector en família, podem trobar des de consells sobre com explicar un conte, fins a consells sobre com escollir el títol més adequat a cada edat.

Respecte a les idees del llibre, m'agradaria destacar la idea, que per desgràcia és una realitat, que fins als propis adults posem excuses per a no llegir, com per exemple la falta de temps, però després som nosaltres mateix els que els demanem als xiquets, i fins i tot els obliguem al fet que lliges, quan ni nosaltres mateixos som un exemple per a ells. Si volem que els xiquets lligen, hem de ser nosaltres mateixos un exemple per a ells, perquè els xiquets aprenen del que veuen. Una altra idea que m'agradaria destacar, és la idea que hem d'ensenyar als xiquets que llegir no és solament ens serveix per a aprendre coses, també llegim per a passar una estona agradable, per a evadir-nos de tot la resta, i fins i tot per a viatjar, per mitjà de la nostra imaginació.

En definitiva, em sembla que aquest és un llibre al que totes les famílies han de tenir accés i que han de conèixer, ja que facilita una sèrie d'estratègies molt útils per a fomentar la lectura entre els xiquets, a més, és recomanable llegir aquesta història, perquè és fàcil i amena de llegir.

Ressenya P26: Tertúlia sobre l’educació literària

En aquesta ressenya vaig a parlar de la tertúlia que realitzem en classe sobre el cànon de la lectura de la LIJ. Aquesta tertúlia va girar al voltant de dues preguntes clau, què han de llegir els xiquets i com triem, o trien, la qual cosa lligen. Al llarg de la classe vam respondre i argumentem sobre aquestes dues preguntes, i a més, vam exposar cadascun de nosaltres una sèrie de dubtes i allò que ens causa més incertesa para en un futur triar correctament els llibres que els nostres alumnes han de llegir.

Per a realitzar aquesta tertúlia i respondre a les preguntes anteriorment citades, havíem de portar una font documental autoritzada, que defensara el nostre posicionament per a, en un futur, formar lectors i lectores de literatura competents. Per a açò, vaig decidir portar una entrevista que li van realitzar a César Bona que havia llegit prèviament. Vaig decidir escollir aquesta entrevista perquè en l'actualitat la majoria dels estudiants de Magisteri, i fins i tot alguns professors, ja que s'ha fet molt conegut i es parlen i comparteixen molt les seues idees i pensaments sobre l'educació dels xiquets. En aquesta entrevista, César Bona parla amb ABC sobre la importància de la lectura en l'univers educatiu i formatiu dels nostres més xicotets.

Al llarg de l'entrevista, César Bona defensa que hem d'estimular la curiositat dels més xicotets i fomentar el plaure de la lectura i no l'obligació. Ací Bona diu que no hem d'obligar als xiquets a llegir una sèrie de llibres, ja que el que es planteja com una obligació acaba sent rebutjat pels xiquets. Al contrari, que devem aprofitar la curiositat que tenen per naturalesa, per a motivar-los a llegir i fer que aquesta activitat siga gustosa i amena per a ells. A més, li dóna molta importància a la implicació familiar en la lectura dels xiquets, ja que els xiquets actuen fonamentalment per imitació, i si veuen als pares i mares llegir, ells faran el mateix. Seguint amb la implicació familiar, César Bona ens parla també de la importància de llegir cada nit un conte als més xicotets, ja que a tots els xiquets i xiquetes els agrada que els lligen algun conte o història, i aquesta és una forma de fomentar l'hàbit de la lectura.

Un altre punt de l'entrevista que m'agradaria destacar és la resposta que realitza Bona quan li pregunten si els xiquets han de llegir clàssics, al que est respon que ens hem de posar en el lloc dels xiquets i pensar com ells, perquè sempre estem opinant com a adults, al que afig que llegir els clàssics és important, però que al principi cal donar-los el que els agrade, que trien el que ells vulguen. I afig una frase que va cridar bastant la meua atenció: “La lectura és parlar de vida, i se'ns oblida que hem sigut xiquets.”

En definitiva, crec que hi ha obres que és important que els xiquets treballen i coneguen, però veig més important que deixem triar als xiquets el que volen llegir, la qual cosa més els cride l'atenció i els llibres que tinguen curiositat per conèixer, perquè d'aquesta forma aconseguirem que els xiquets a més d'habituar-se a llegir, gaudisquen per mitjà de la lectura, i així en un futur recordar que llegir pot ser un altre mitjà d'entreteniment i continuen fent-ho.

Ací us deixe l'enllaç on podeu trobar l'entrevista completa: http://www.abc.es/cultura/libros/abci-cesar-bona-donde-haya-ninos-deberia-haber-libros-todas-partes-hasta-bano-201701240101_noticia.html

Ressenya P18: T'he agafat Caputxeta

El llibre que vaig a analitzar es titula “T’he agafat Caputxeta”, de Carles Cano. Aquest és un llibre de teatre, on a partir d’una selecció de personatges de contes tradicionals, Carles Cano compon cinc escenes plenes de sorpreses establint relacions sense cap ni peus entre els personatges elegits, que van trobant-se en el cor d’un bosc clàssic, de conte, on es desenvolupa l’acció. A més, entre escena i escena, el lector es veurà sorprés per una sèrie de talls publicitaris.

Quant a l’estructura de l’obra, aquesta és totalment simètrica. Un pròleg obri la porta de la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l’obra. Es tracta d’un personatge masculí i ancià i d’un personatge femení i jove. Junts presenten i acomiaden l’obra. Entre el pròleg i l’epíleg es desenvolupen en un únic acte cinc escenes ambientades en el bosc. Entre les escenes hi ha, intercalats, quatre espais publicitaris amb els corresponents anuncis, protagonitzats per uns altres personatges diferents, que també estan relacionats amb contes o històries clàssiques.

Pel que fa a aquesta estructura, em pareix molt interessant, perquè mai havia llegit un llibre amb aquest tipus d'estructura, amb els anuncis després de cada escena, i em sembla una forma interessant de cridar l'atenció dels xiquets. A més, en tractar-se d'una obra de teatre es poden realitzar diferent tipus d'activitats per a motivar al xiquet en la seua lectura, per exemple, que cada alumne de la classe represente a un personatge diferent dels quals apareixen en l'obra.

D'altra banda, trobada molt motivadora per al xiquet que l'obra es desenvolupe a partir de personatges de llibres clàssics, perquè així els xiquets poden desenvolupar la seua imaginació i la seua creativitat, ja que aquests són personatges que tots els xiquets coneixen, i d'aquesta forma poden veure que a partir d'aquests personatges, es poden crear històries noves, i sobretot que no totes les històries han de tenir el mateix tema, el mateix desenvolupament i el mateix final. A més, ho veig com una forma molt bona per a motivar als xiquets a crear les seues pròpies històries, i també podem jugar amb açò i que siguen els propis xiquets els que a partir de personatges coneguts creen les seues pròpies històries i les lligen en classe a la resta dels seus companys.

Un altre punt del com m'agradaria parlar és si aquest llibre aquesta adequat a l'edat que indica el llibre. En el llibre s'indica que és per a xiquets a partir de deu anys, i al meu entendre si que és adequat per a aquesta edat, ja que el principal objectiu del llibre és entretenir als xiquets i fer que es divertisquen per mitjà de la lectura, en resum, que agafen el gust per llegir. I que millor forma de fer açò que amb un llibre amb el qual la diversió està assegurada, ja que fins a nosaltres mateixos en llegir-ho ens vàrem divertir.

En conclusió, he de dir que aquest llibre em sembla adequat i interessant per a treballar amb els xiquets en Primària, ja que és un llibre que no es fa pesat, és fàcil de llegir i a més és divertit. A més, podem observar que és un llibre que té qualitat literària i per mitjà del com podem millorar la competència lectora dels xiquets.

                  

Ressenya P18: L'ull de la mòmia

El llibre que vaig a mencionar i del qual vaig a donar la meua opinió  és L’ull de la mòmia. És una novel·la infantil que pertany a la narrativa infantil, escrit per Jesús Cortés i publicat per l’editorial Bromera.

La novel·la tracta d’un xiquet anomenat Max que es maleÏt per una maledicció al profanar el sarcòfag d’una mòmia i junt al seu avi (professor Esteve) i els seus amics, Diana i Manel, intentarà trencar aquesta maledicció. Per aproximar-nos un poquet més al contex del llibre, Max és un xiquet de tretze anys que es te que quedar amb el seu iaio, el professor Esteve i dos amics: Manel i Diana, perquè els seus pares es van de viatje. El professor diu que han d’anar al museu ja que poden intentar furtar la tomba d’Amenemhet III. Aleshores, Max llig la informació que hi ha al costat de la tomba, i veu que té un ull d’argila i el toca. Cau en ell una maledicció. El profesor comença a investigar i descobrix que en deu dies morirà si no es trenque l’ull. En aquest moment és on comença l´aventura de tots. Abdelkader, l’antiheroi, i els seus homens segresten la tomba d’Amenemhet i la porten al seu amagatall secret. Un amic del professor, el pirata, els porta fins al amagatall on s´encontraba l´ull i Max va aconseguir trencar l’ull i fugir amb l´ajuda del Pirata. D´aquesta manera, Max va aconseguir trencar la maledicció.

A més, dins de l´historia ens trobem amb tres parts generls que cal destacar per l seua importància; en primer lloc, la causa del problema on el xiquet Max rep la maledicció; en segon lloc, quan tenen que anar en la cerca de la mòmia que ha sigut robada pel roí de l´historia; i la tercera, on es resol el problema trencant la maledicció de l´ull de la mòmia.

Una vegada presentat el llibre amb les característiques generals i fer un breu resum del mateix, vaig a centrar-me en els aspectes més importants que fan d´aquest llibre una bona recomanació per a millorar l’educació literària del xiquets a l’etapa de primària. Primerament, vaig a mencionar la qualitat d´aquest llibre pels valors que transmet l´història. U dels valor que més es remarca és el valor de l´amistat. Açó es veu reflectat al llarg de l´història en la preocupació dels amics cap a Max i el camí que emprenen amb ell per tal de acabar amb la maledicció malgrat els perills que corren. Altre valor que podem destacar es la responsabilitat dels actes que ú fa, açí com les conseqüències de després. Aço es molt important que els xiquets ho aprenguen per a la seua vida quotidiana i per a aconseguir un clima bo a nivell d´aula.

Per a concloure, dir que el llibre ho recomanaria per a l’últim curs de la primària i el primer de l’ESO, ja que no és molt complicat de llegir, però té paraules i expressions que poden confondre als xiquets en la lectura, per exemple com atrafagament o albirava. A més, considere que es un llibre amb recursos suficients per a millorar la competència lectora i l’educació literària dels xiquets.  

PLA LECTOR I RONDALLA

El pla lector l’hem redactat en una pàgina, la pots veure en la barra de navegació entre la rondalla i les ressenyes. Aquesta entrada és per a què si esteu buscant per etiquetes, us redirigisca cap on està realitzada l’activitat del pla lector:

PLA LECTOR

El mateix passa amb la rondalla i la proposta didàctica de la rondalla, estan fetes en una pàgina dins de la barra de navegació. Polseu perquè us redirigisca cap a la pàgina "Rondalla":

RONDALLA

Ressenya P27: Poemania i Llegir per a créixer

El primer llibre que ressenyaré en aquesta entrada és “Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia” d'Anna Ballester. És un llibre d’una extensió de 40 pàgines on l’autora proporciona recursos i estratègies per tal que servisca als pares per a redescobrir i gaudir de la poesia amb els seus fills. Com llegir textos poètics, escriure-los, fer una dramatització, etc. Va ser publicat en 2009 i les il·lustracions són de Quim Bou. L’edició amb la qual he treballat és la primera.

Poemania va dirigida a tot adult interessat en el foment de la lectura, sobretot de poesia. És recomanable a tots els involucrats en l’aprenentatge i el desenvolupament d’un xiquet que volem que es faça lector; potser és un fill, un nebot, un alumne de classe, un xiquet que ve a la biblioteca o inclús el fil de la veïna. El llibre ens permet apropar la poesia a aquests xiquets de manera entretinguda i de manera que la coneixen. A més podran compondre i expressar-se de millor manera. L’obra pretén, sobretot, posar en practica la poesia i fomentar-la.

Proporciona molts recursos interessants sobretot per als mestres, ja que ens brinda moltes formes diferents de fer arribar als alumnes els textos poètics. També perquè el gènere líric es tracta durant molts anys i és molt recomanable fomentar el gust dels alumnes per aquest gènere per tal de fer-li’ls la seua lectura més aprofitable i entretinguda. A més tots els recursos que ens porten al fet que els alumnes componguen fomenten també la imaginació i l’expressió; veig aquest punt molt important perquè cal ensenyar a expressar-se de manera escrita i a tindre recursos per tal d’escriure de manera correcta i coherent.

Per altra banda els textos poètics i el seu treball siga a l'aula o a casa ens ajuden a reforçar els conceptes de les figures literàries des que són menuts. Açò a banda de donar una qualitat estilística als textos que en un futur componguen els pot ajudar també a comprendre a l’hora de llegir; no sols a l’àmbit acadèmic, també a l’àmbit quotidià: llegint un periòdic, veient les notícies a la televisió o quan dues persones parlen fent comparacions o utilitzant al·legories. En aquest aspecte la poesia és molt aprofitable i a més és interessant per treballar amb xiquets estrangers que a casa parlen altre idioma perquè ens serveix per a reforçar tots aquests recursos literaris que en la nostra llengua utilitzem prou i que de vegades és incomprensible per al d'altra llengua.

L’autora al llibre suporta sobretot l’oralitat de la poesia per tal de fer la més comprensible. A més li dóna importància al paper que tenen els adults i l'exemple que donen per a l’educació dels menuts.

Com a valoració, crec que és un llibre molt interessant per a pares i per a docents per a poder treballar la poesia amb els xiquets. Sobretot per a la meua formació com a mestra i el meu futur portant una classe és molt interessant i aprofitable, ja que dóna molts recursos i idees per a treballar a l’aula i fer atractiva la lectura, el coneixement de la poesia i el treball de la llengua (i la poesia) de formes que no són escrites.

Primera edició

Segona edició

El segon llibre que ressenye és Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors de Joan Carles Girbés, originari de Carcaixent. Té una extensió de 62 pàgines i l’autor respon a moltes qüestions al voltant de la lectura, els llibres, el foment de la lectura i sobretot ens dóna consells per a fomentar la lectura als xiquets. La primera edició va ser publicada a 2006 i fins ara n’hi ha dues edicions. Jo he treballat amb la primera edició.

En una primera part l’autor se centra en totes aquelles qüestions al voltant de la lectura com poden ser: les excuses que es posen per no llegir, els seus beneficis, les característiques d’una bona lectura, etc. Seguidament trobem la part que es centra en el foment de la lectura, en aquesta part hi ha un decàleg molt interessant per a l’àmbit familiar per desenvolupar l’hàbit lector de tots els que componen la família i també millorar la visió que es té a la casa de la lectura. A més hi aporta recursos i consells per als pares com castigar sense tele als xiquets. Per últim en aquesta segona part com a crítica i sàtira en fa una llista de deu consells perquè odien els llibres. A la tercera part ens trobem com escollir el llibre correcte i tracta temes un poc més teòrics com és la LIJ. En aquesta part és molt interessant l’anàlisi que fa dels hàbits de lectura i el gust pels llibres en les diferents etapes de la infantesa i dels 13 anys en endavant.

Trobe aquest llibre molt aprofitable i entretingut de llegir. Pense que serveis més per a pares que per a mestres però no hem d’oblidar que part de l’educació es dóna a classe i sempre es pot fomentar la lectura a l’aula malgrat que a casa no se li fomente la lectura al xiquet. El que més m’ha cridat l’atenció del llibre és els recursos dels quals es val a l’hora d’escriure i els exemples que hi posa. Es fa una lectura molt propera i comprensible, amb recursos molt interessants cap al foment de l’hàbit lector i a més es tracten temes que són necessaris plantejar a l’hora d’educar a un xiquet perquè siga lector.

Tots dos llibres em pareixen molt interessants per a la meua formació com a mestra i de segur estaran entre els meus recursos per a l’educació literària dels meus futurs alumnes. A banda són dos llibres molt recomanables per a pares i si es fera una llista de lectures per a l’educació literària dels fills, aquests dos llibres hi eres segur. Destacaria el paper que pot tindre el llibre de Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors pel que fa a la millora dels hàbits lectors de la família en general. Per últim m’agradaria destacar una frase d’aquest llibre:

“Ser lector significa convertir la lectura en un hàbit voluntari, lliure, desitjat, plaent. Un lector és aquell que llig habitualment per a alimentar l’esperit.” 

Joan Carles Girbés

Ressenya P20: El jajilé azul

El llibre que ressenyaré en aquesta entrada es El jajilé azul de Ursula Wölfel; una de les escriptores més destacades de la literatura infantil i juvenil, originària d’Alemanya i guardonada en nombroses vegades. L’idioma original de l’obra és l’alemany sota el nom Das blaue Wagilö, va ser publicat en 1969 amb les il·lustracions de Bettina Wölfel.

L’adaptació al castellà va ser feta per Carmen Bas, il·lustrada per Antonio Lancho i té nombroses edicions. He treballat amb la segona edició, d’agost de 1988; la primera edició en castellà va ser publicada en febrer de 1988. L’editorial és SM i està dins de la col·lecció El barco de vapor, dins de la categoria de primers lectors.

El tema principal de l’obra és com un senglar que no està conforme amb com és i comença un viatge per tal de canviar qui és. L’acció es desenvolupa en un fosc bosc on viuen un grup de senglars grisos. Un d'aquests senglars està sempre a soles, no vol anar amb els altres perquè pensa que són molt lletjos. No sap que ell és igual i quan es veu reflectit a l’aigua i ho descobreix es posa molt trist. Comença a desitjar tindre coses d'altres animals: el blau d'un peix, el coll d'una girafa, la cabellera d'un lleó... Tots els desitjos se li compleixen després de dormir; però de tants canvis ara no sap quin animal és. Va a la ciutat a veure si algú ho sap. Una xiqueta li diu que és un "jajilé" blau i es posa molt content perquè ja té nom però de sobte li tanquen al zoo i es dóna compte de la importància de la llibertat. Aconsegueix escapar i li porta menjar a tots els animals que ha envejat i que ha visitat en el seu camí. Arriba al seu antic hogar i s'adona que ja no pot fer moltes de les coses que li agradaven abans a causa del seu nou cos, comença a trobar a faltar ser un senglar. Es va a dormir i en despertar ja és de nou un senglar gris. Va corrent a trobar-se amb els altres senglars i es queda amb ells feliç per sempre.

Aquesta obra està dirigida cap a xiquets de primer cicle de primària. A l’estructura del llibre primen els dibuixos i consta de 63 pàgines. El missatge principal del conte és acceptar-se tal com u és, amb les seues virtuts i els seus defectes. També ensenya que com el senglar del conte hi podem envejar les coses que tenen altres com la cabellera del lleó o el coll de la girafa però ens hem d'adonar compte que no som ni millors ni pitjors, som diferents i en cal aprendre a acceptar les diferencies.

Per altra banda el llibre tracta temes de manera transversal que ens poden ser útils per a l’educació dels menuts a l’aula o a casa. Un dels temes que tracta és el maltracte animal perquè quan a senglar (ja jajilé) el tanquen en una gàbia i es conta el que sent l’animal en estar en una gàbia estreta i on la gent li crida, amb aquesta visió del jajilé els xiquets es poden posar un poc en la pell del jajilé i començar a tindre consciència que els animals també senten i que no se’ls deu maltractar. L’obra també ens pot ser útil per treballar o repassar els animals ja que es tracten diversos animals i les seues característiques. Per últim, ho veig interessant per recomanar quan vegem que un xiquet té poca autoestima, inseguretat i confiança.

La meua valoració és que aquest llibre té molts temes interessants a banda d’una història entretinguda i unes il·lustracions que atrauen a llegir-ho, a més hi ha moltes edicións i molta presencia del llibre a les biblioteques públiques. Personalment és un dels meus llibres preferits i en un futur m’agradaria tractar-ho a la meua classe.