Ressenya P18: T'he agafat Caputxeta

El llibre que vaig a analitzar es titula “T’he agafat Caputxeta”, de Carles Cano. Aquest és un llibre de teatre, on a partir d’una selecció de personatges de contes tradicionals, Carles Cano compon cinc escenes plenes de sorpreses establint relacions sense cap ni peus entre els personatges elegits, que van trobant-se en el cor d’un bosc clàssic, de conte, on es desenvolupa l’acció. A més, entre escena i escena, el lector es veurà sorprés per una sèrie de talls publicitaris.

Quant a l’estructura de l’obra, aquesta és totalment simètrica. Un pròleg obri la porta de la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l’obra. Es tracta d’un personatge masculí i ancià i d’un personatge femení i jove. Junts presenten i acomiaden l’obra. Entre el pròleg i l’epíleg es desenvolupen en un únic acte cinc escenes ambientades en el bosc. Entre les escenes hi ha, intercalats, quatre espais publicitaris amb els corresponents anuncis, protagonitzats per uns altres personatges diferents, que també estan relacionats amb contes o històries clàssiques.

Pel que fa a aquesta estructura, em pareix molt interessant, perquè mai havia llegit un llibre amb aquest tipus d'estructura, amb els anuncis després de cada escena, i em sembla una forma interessant de cridar l'atenció dels xiquets. A més, en tractar-se d'una obra de teatre es poden realitzar diferent tipus d'activitats per a motivar al xiquet en la seua lectura, per exemple, que cada alumne de la classe represente a un personatge diferent dels quals apareixen en l'obra.

D'altra banda, trobada molt motivadora per al xiquet que l'obra es desenvolupe a partir de personatges de llibres clàssics, perquè així els xiquets poden desenvolupar la seua imaginació i la seua creativitat, ja que aquests són personatges que tots els xiquets coneixen, i d'aquesta forma poden veure que a partir d'aquests personatges, es poden crear històries noves, i sobretot que no totes les històries han de tenir el mateix tema, el mateix desenvolupament i el mateix final. A més, ho veig com una forma molt bona per a motivar als xiquets a crear les seues pròpies històries, i també podem jugar amb açò i que siguen els propis xiquets els que a partir de personatges coneguts creen les seues pròpies històries i les lligen en classe a la resta dels seus companys.

Un altre punt del com m'agradaria parlar és si aquest llibre aquesta adequat a l'edat que indica el llibre. En el llibre s'indica que és per a xiquets a partir de deu anys, i al meu entendre si que és adequat per a aquesta edat, ja que el principal objectiu del llibre és entretenir als xiquets i fer que es divertisquen per mitjà de la lectura, en resum, que agafen el gust per llegir. I que millor forma de fer açò que amb un llibre amb el qual la diversió està assegurada, ja que fins a nosaltres mateixos en llegir-ho ens vàrem divertir.

En conclusió, he de dir que aquest llibre em sembla adequat i interessant per a treballar amb els xiquets en Primària, ja que és un llibre que no es fa pesat, és fàcil de llegir i a més és divertit. A més, podem observar que és un llibre que té qualitat literària i per mitjà del com podem millorar la competència lectora dels xiquets.