
L’adaptació al castellà va ser feta per Carmen Bas, il·lustrada per Antonio Lancho i té nombroses edicions. He treballat amb la segona edició, d’agost de 1988; la primera edició en castellà va ser publicada en febrer de 1988. L’editorial és SM i està dins de la col·lecció El barco de vapor, dins de la categoria de primers lectors.
El tema principal de l’obra és com un senglar que no està conforme amb com és i comença un viatge per tal de canviar qui és. L’acció es desenvolupa en un fosc bosc on viuen un grup de senglars grisos. Un d'aquests senglars està sempre a soles, no vol anar amb els altres perquè pensa que són molt lletjos. No sap que ell és igual i quan es veu reflectit a l’aigua i ho descobreix es posa molt trist. Comença a desitjar tindre coses d'altres animals: el blau d'un peix, el coll d'una girafa, la cabellera d'un lleó... Tots els desitjos se li compleixen després de dormir; però de tants canvis ara no sap quin animal és. Va a la ciutat a veure si algú ho sap. Una xiqueta li diu que és un "jajilé" blau i es posa molt content perquè ja té nom però de sobte li tanquen al zoo i es dóna compte de la importància de la llibertat. Aconsegueix escapar i li porta menjar a tots els animals que ha envejat i que ha visitat en el seu camí. Arriba al seu antic hogar i s'adona que ja no pot fer moltes de les coses que li agradaven abans a causa del seu nou cos, comença a trobar a faltar ser un senglar. Es va a dormir i en despertar ja és de nou un senglar gris. Va corrent a trobar-se amb els altres senglars i es queda amb ells feliç per sempre.
Aquesta obra està dirigida cap a xiquets de primer cicle de primària. A l’estructura del llibre primen els dibuixos i consta de 63 pàgines. El missatge principal del conte és acceptar-se tal com u és, amb les seues virtuts i els seus defectes. També ensenya que com el senglar del conte hi podem envejar les coses que tenen altres com la cabellera del lleó o el coll de la girafa però ens hem d'adonar compte que no som ni millors ni pitjors, som diferents i en cal aprendre a acceptar les diferencies.
Per altra banda el llibre tracta temes de manera transversal que ens poden ser útils per a l’educació dels menuts a l’aula o a casa. Un dels temes que tracta és el maltracte animal perquè quan a senglar (ja jajilé) el tanquen en una gàbia i es conta el que sent l’animal en estar en una gàbia estreta i on la gent li crida, amb aquesta visió del jajilé els xiquets es poden posar un poc en la pell del jajilé i començar a tindre consciència que els animals també senten i que no se’ls deu maltractar. L’obra també ens pot ser útil per treballar o repassar els animals ja que es tracten diversos animals i les seues característiques. Per últim, ho veig interessant per recomanar quan vegem que un xiquet té poca autoestima, inseguretat i confiança.
La meua valoració és que aquest llibre té molts temes interessants a banda d’una història entretinguda i unes il·lustracions que atrauen a llegir-ho, a més hi ha moltes edicións i molta presencia del llibre a les biblioteques públiques. Personalment és un dels meus llibres preferits i en un futur m’agradaria tractar-ho a la meua classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada