Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carmen Casielles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carmen Casielles. Mostrar tots els missatges

2 de juny del 2017

Ressenya P18: L'ull de la mòmia

El llibre que vaig a mencionar i del qual vaig a donar la meua opinió  és L’ull de la mòmia. És una novel·la infantil que pertany a la narrativa infantil, escrit per Jesús Cortés i publicat per l’editorial Bromera.

La novel·la tracta d’un xiquet anomenat Max que es maleÏt per una maledicció al profanar el sarcòfag d’una mòmia i junt al seu avi (professor Esteve) i els seus amics, Diana i Manel, intentarà trencar aquesta maledicció. Per aproximar-nos un poquet més al contex del llibre, Max és un xiquet de tretze anys que es te que quedar amb el seu iaio, el professor Esteve i dos amics: Manel i Diana, perquè els seus pares es van de viatje. El professor diu que han d’anar al museu ja que poden intentar furtar la tomba d’Amenemhet III. Aleshores, Max llig la informació que hi ha al costat de la tomba, i veu que té un ull d’argila i el toca. Cau en ell una maledicció. El profesor comença a investigar i descobrix que en deu dies morirà si no es trenque l’ull. En aquest moment és on comença l´aventura de tots. Abdelkader, l’antiheroi, i els seus homens segresten la tomba d’Amenemhet i la porten al seu amagatall secret. Un amic del professor, el pirata, els porta fins al amagatall on s´encontraba l´ull i Max va aconseguir trencar l’ull i fugir amb l´ajuda del Pirata. D´aquesta manera, Max va aconseguir trencar la maledicció.

A més, dins de l´historia ens trobem amb tres parts generls que cal destacar per l seua importància; en primer lloc, la causa del problema on el xiquet Max rep la maledicció; en segon lloc, quan tenen que anar en la cerca de la mòmia que ha sigut robada pel roí de l´historia; i la tercera, on es resol el problema trencant la maledicció de l´ull de la mòmia.

Una vegada presentat el llibre amb les característiques generals i fer un breu resum del mateix, vaig a centrar-me en els aspectes més importants que fan d´aquest llibre una bona recomanació per a millorar l’educació literària del xiquets a l’etapa de primària. Primerament, vaig a mencionar la qualitat d´aquest llibre pels valors que transmet l´història. U dels valor que més es remarca és el valor de l´amistat. Açó es veu reflectat al llarg de l´història en la preocupació dels amics cap a Max i el camí que emprenen amb ell per tal de acabar amb la maledicció malgrat els perills que corren. Altre valor que podem destacar es la responsabilitat dels actes que ú fa, açí com les conseqüències de després. Aço es molt important que els xiquets ho aprenguen per a la seua vida quotidiana i per a aconseguir un clima bo a nivell d´aula.


Per a concloure, dir que el llibre ho recomanaria per a l’últim curs de la primària i el primer de l’ESO, ja que no és molt complicat de llegir, però té paraules i expressions que poden confondre als xiquets en la lectura, per exemple com atrafagament o albirava. A més, considere que es un llibre amb recursos suficients per a millorar la competència lectora i l’educació literària dels xiquets.  

PLA LECTOR I RONDALLA


El pla lector l’hem redactat en una pàgina, la pots veure en la barra de navegació entre la rondalla i les ressenyes. Aquesta entrada és per a què si esteu buscant per etiquetes, us redirigisca cap on està realitzada l’activitat del pla lector:





El mateix passa amb la rondalla i la proposta didàctica de la rondalla, estan fetes en una pàgina dins de la barra de navegació. Polseu perquè us redirigisca cap a la pàgina "Rondalla":



27 de març del 2017

Conte

La paraula conte prové del terme llatí compŭtus, que significa “compte”. Pot definir-se com una narració curta i senzilla sobre un succés real o imaginari que, de forma amena i artística, es pot manifestar escrita o oralment. Aquesta s'empra per designar diverses classes de narracions breus, com el relat fantàstic, el conte infantil o el conte folklòric o tradicional.

És una de les formes més antigues de literatura popular de transmissió oral. De fet, el conte va aparèixer com una necessitat de l'ésser humà de conèixer-se així mateix i donar-li a conèixer al món sobre la seva existència.

Gèneres audiovisuals


És una de les formes més antigues de literatura popular de transmissió oral. De fet, el conte va aparèixer com una necessitat de l'ésser humà de conèixer-se així mateix i donar-li a conèixer al món sobre la seva existència.

Cada un dels grans grups en què podem classificar els programes o vídeos segons el seu contingut, tipus de públic, a qui va dirigit, o enfocament i construcció. Aquestos tipus de gèneres es poden dividir:

  • Ficció, com telenovel·les, sèries, pel·lícules, dibuixos animados, etc.
  • No ficció, com concursos, debats, informativos, etc.
  • Directe, com esports, entrega de premis, informativos, etc.

Gènere narratiu

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza pel relat d'històries reals o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l'autor. Mitjançant la narració, un autor pot transmetre'ns les idees, successos o fets, fent-nos comprendre mitjançant la veu del narrador, el fons i rerefons de la història, així com matisos i detalls com la personalitat dels personatges, les seves faccions o la seva psicologia.

Té la característica de ser una de les bases de l'estructura de contes i novel·les, ja que per mitjà d'aquest recurs literari, situen al lector en la trama de la història fent més comprensible al lector les actituds i defectes físics i psicològics dels personatges, així com les situacions en les quals es veuen embolicats durant el desenvolupament de la trama. Es complementa amb altres gèneres literaris com els diàlegs i les descripcions, sent la narració la que porta el ritme i l'ordre del relat. En alguns casos la veu narrativa arriba a ser fins i tot omniscient, sabent els fets i accions que encara no se succeeixen dins de la trama, fent que el lector albiri el que succeirà, encara abans d'exposar-ho.

Aquest tipus de gènere s'utilitza tant en novel·les, contes, rondalles, mites, llegendes, i també en la narració científica, esportiva, i periodística. Pot ser escrita (periòdics i revistes), o oral (cinema, ràdio i televisió), exemple d'això són els reportatges periodístics radiofònics, en els quals es relaten fets i successos. A més, El gènere narratiu té una sèrie de característiques generals que la diferencien dels altres gèneres. Aquests són:

  • És una narració en prosa.
  • El que es narra pot ser real o fictici.
  • Consta d'un narrador que explica la història i de personatges que la protagonitzen
  • Existeixen personatges principals i secundaris.
  • Aquests personatges estan situats en un espai i un temps determinats.
  • Dins del gènere narratiu hi ha diferents classes de narracions; les més usuals són el conte, la novel·la, la crònica, la rondalla, el mite i la llegenda. 

Literatura de tradició oral

La tradició oral és la forma de transmetre de generació a generació, d'avis i pares a fills, la cultura d'una comunitat a través de contes, romanços, llegendes, cançons, endevinalles, oracions, conjurs, refranys, rondalles etc. En la transmissió oral es conserven coneixements, creences i experiències valuoses per a la societat però també es transmeten sentiments, preocupacions i afectes, gestos i moviments, idees, accions, actituds i aptituds, músiques i textos.

Sovint es pensa que solament en les cultures ágrafas la tradició oral és important, sense tenir en compte que també en les societats lletrades contemporànies l'oralitat segueix sent un mètode de comunicació viu, d'aprenentatge no formal, i necessari per al desenvolupament personal i social. Per això, resulta summament rellevant atendre la productivitat i riquesa de les lectures i escriptures relacionades amb la recuperació dels relats de tradició oral, en els quals juguen un paper primordial les característiques idiosincráticas dels alumnes i alumnes, configuradoras de les seves maneres de conèixer i de ser, i transmeses per la memòria verbal que els recorre i dota de sentit.

A més, endinsant-nos en la fantasia dels nens, podríem adonar-nos que, més enllà de la dificultat amb l'articulació i classificació de conceptes, els dominen i utilitzen en l'elaboració i escolta d'històries, de manera flexible i amb facilitat. El coneixement no només s'edifica mitjançant l'experiència, sinó que la ment aporta de forma constructiva les seves pròpies contribucions, profundament, per donar sentit als nous coneixements. Les criatures fantàstiques i els successos estranys resulten atractius perquè envaeixen els relats mítics del món i poblen els nostres somnis, reflectint part de la vívida  creativitat imaginativa com a activitat intel·lectual.

La literatura de tradició oral, per això, ofereix la possibilitat de revisitar la cultura i l'experiència d'una comunitat, conservant els coneixements ancestrals, com a història verídica que s'explica en veu baixa, i que forma part de la literatura d'un poble. 

Literatura Infantil i Juvenil

La literatura infantil i Juvenil, designada habitualment amb l'abreviatura LIJ, és un tipus de literatura composta per obres de creació per a xiqets i joves. Per tant, queda dirigida a xiqets de qualsevol edat, de prelectores a adolescents. Com el seu mateix nom indica, se subdivideix en literatura infantil i literatura juvenil. Encara que aquest últim concepte de literatura juvenil s'utilitza i analitza amb menor freqüència, es tracta de grups d'edat diferenciats, als quals s'ofereixe temes, estils, formes narratives i punts de vista diferents.

"En parlar de literatura infantil, el pes de la balança hauria de recaure en el primer terme de l'expressió, en l'aspecte estrictament literari. En cas contrari, si es comença a separar terrenys, si es considera que l'adjectiu infantil pesa més que tot la resta i que escriure per a nens és alguna cosa totalment específic, llavors mal assumpte". (Atxgaga, Bernardo. Alfabet sobre literatura infantil. València. MediaVaca, 1999)
Si ben avui és comunament acceptada l'opinió que ha d'haver-hi una literatura específicament infantil (amb obres que reuneixin unes condicions adequades a la mentalitat dels nens, tant en la forma com en el contingut i intenció), la creació literària per a nens i nenes ha estat tradicionalment infravalorada i considerada com un gènere menor.

Aleshores, en aquest sentit s'expressa Juan Cervera, quan diu: "Durant llarg temps la literatura infantil ha tingut consideració escassa i fins i tot alguna cosa pejorativa. S'han discutit i fins a negat la seva existència, la seva necessitat i la seva naturalesa. Al moment actual ningú s'atreveix a negar la seva existència i la seva necessitat, encara que lògicament abundin les discrepàncies entorn del seu concepte, naturalesa i objectius...".

S´ha demostrat al llarg del temps que la literatura infantil i juvenil aporta diversos beneficis a tothom però sobre tot, a xiquets en edats d´aprenentatge. Fomenta la seua  motivaçió i creativitat, dona peu a desenvolupar la opinió crítica i actua com a formadora de la personalitat. Per aixó, es vital que l´educació tinga en conte tots aquest aspectes i treballar-los a classe amb les ferramentes implicades: La literatura infantil i juvenil. Per tant, donar resposta a les necessitats del públic infantil i tenir en compte el seu particular estadi evolutiu defineixen i condicionen alhora la naturalesa d'aquesta literatura. Les primeres obres destinades a la infància, que no poden considerar-se produccions pròpiament literàries, van tenir un caràcter merament instructiu.

Un aspecte molt discutit és la relació entre la literatura infantil i la pedagogía. La literatura infantil es mou en un difícil equilibre entre el literari, que ha de ser substancial, i la necessària adequació al lector, però sobre tot, no s´oblidi, ha de ser literatura.

Durant els segles XVIII i XIX és apreciable també una forta càrrega de didactismo i una intenció moralitzadora en les produccions literàries per a nens/as. Hi ha divergència entre especialistes a l'hora d'establir els orígens de la literatura infantil, inclinant-se uns pel segle XVII, amb els Contes de Perrault, i uns altres pel segle XIX, amb els Contes de la infància i de la llar, dels Germans Grimm.

A la fi del passat segle i principis del segle XX l'auge de la burgesia, i la diferent concepció de la infància, marca a Europa un punt d'inflexió en la creació per a nens/as, allunyant-se del didactismo d'uns altres temps. Després de la Segona Guerra Mundial aquesta evolució del llibre infantil es farà més palès, prenent clara consciència diferenciadora entre el didàctic i el literari.
Aquest desenvolupament i evolució de la literatura infantil va tenir, no obstant això, a l'escola, i de manera especial en els moviments de renovació pedagògica, uns grans aliats i valuosos agents promotors del canvi. En l'actualitat la literatura infantil està integrada plenament en el mitjà escolar i allí ha trobat un gran espai promotor, encara que també obstacles, com l'excessiva instrumentalització del llibre infantil.

Gràcies a la seus influencia, la literatura infantil i juvenil actualment, és un element tingut en compte per tota la societat i, especialment per les administracions educatives per la seva gran rellevància per fomentar la imaginació i la creativitat als nens i nenes, per a la formació de la personalitat i la transmissió de valors des de les seves primeres edats. Per això, travessa en l'actualitat un gran moment i d'aquí la importància que nosaltres, futurs docents i la resta de persones competents de l'educació, siguin coneixedors de la seva història, les seves obres, els seus autors i les seves tendències.