【 Qui som? 】

Benvinguts a tots i totes, sóc Itziar Béjar i en aquesta entrada us vaig a parlar de la meua experiència amb la literatura. La primera experiència amb la literatura que recorde va ser quan de xicoteta la meua àvia ens explicava històries a la meua germana xicoteta i a mi, record que cada dia que anàvem a la seua casa de visita ens explicava una història nova, i a partir d'elles la meua germana i jo jugàvem i ens imaginàvem que érem els protagonistes d'aquestes històries, a mi m'encantava açò, a partir d'ací, quan era més major i anava aprenent a llegir més i més, vaig començar a llegir històries d'aventura. El que més recorde, i em recorden, de quan era xicoteta era la imaginació que tenia, la meua família encara m'explica com a partir d'una xicoteta història jo treia jocs per a jugar amb la meua germana i les meues cosines, i com jo mateixa m'inventava històries que després els explicava a ells, al meu entendre aquest ha sigut el meu primer acostament a la literatura.

Poc després, en començar l'educació primària, vaig perdre a poc a poc l'interès per la lectura, ja que alguns dels llibres que ens obligaven a llegir no m'interessaven o no cridaven massa la meua atenció, a més en obligar-nos a fer fitxes o fins i tot exàmens, encara vaig perdre més l'interès per la lectura. Però si que recorde que amb la meua mare vaig fer la col·lecció dels llibres de ‘Los Cinco’ de Enid Blyton, perquè regalaven un llibre cada setmana amb el periòdic, i com la meua mare ja coneixia aquests llibres, va fer la col·lecció i llegia els llibres amb mi. Per contra, una de les experiències de les quals millors records guarde és que cada any al llarg de l'educació primària, en l'època de falles, fèiem un recital de poesia, recitàvem, de memòria, una poesia cadascun davant dels altres cursos. Recorde que m'encantaven aquests recitals, ja que jo era un xiqueta molt vergonyosa, i açò em feia perdre una mica la vergonya, a més m'agradava bastant llegir poesia perquè no era alguna cosa que llegira sovint, i era alguna cosa nou per a mi.

Més tard, en passar a secundària, va ocórrer com en primària, semblava que l'única cosa que importava als professors era la nota que trèiem en l'examen que realitzàvem del llibre que ens obligaven a llegir, i no les coses que apreníem o podíem aprendre a partir d'aquestes lectures. Al meu entendre, un de les grans errades que té, almenys el meu col·legi i d'altres que conec que tenen la mateixa metodologia, és manar els llibres simplement per a fer un examen després, sense realitzar cap tipus de tertúlies o posada en comú per a expressar el que hem après, aprendre els uns dels altres de les diferents interpretacions que podem tenir, o fins i tot del que el professor pretenia ensenyar-nos en fer-nos llegir cada llibre. Considere de molta importància, sobretot amb xiquets més xicotets, fer aquestes posades en comú, ja que moltes vegades poden fins i tot aprendre o interioritzar just el contrari al que volem ensenyar-los. Per açò, no és necessari fer un examen de cada llibre que llegim, perquè açò fa que perden moltes vegades les ganes per llegir, per aquesta raó crec en la importància de les tertúlies, perquè també poden fer que molts xiquets que no tenen curiositat o interès per llegir un llibre, en sentir parlar als seus companys sobre aquest i en veure com ells gaudeixen llegint, per mitjà d'aquestes tertúlies podem aconseguir que l'altre xiquet comence a tenir curiositat i interès pels llibres.

Tornant a la meua experiència amb la literatura, vaig estar bastant temps llegint únicament els llibres que m'obligaven al col·legi, però sí que m'interessava molt per articles que llegia en Internet. Aquests articles tractaven sobre diferents temes, i a dia d'avui seguisc llegint-los, sóc molt curiosa i hi ha coses que em criden molt l'atenció, a més per mitjà d'aquests aprenc moltes coses diferents, i també en llegir-los per Internet crec que m'ajuden a diferenciar informacions vertaderes de les falses i a desenvolupar un pensament més crític. Però, a més d'açò ara estic començant a llegir llibres més clàssics o coneguts, per exemple l'últim que vaig llegir fa poc és ‘El Principito’ de Antoine de Saint-Exupéry, mai havia llegit aquest llibre, ja que vaig perdre l'interès per la lectura, però la veritat que ara veig que es poden aprendre moltes coses i estic començant a llegir cada vegada més, i la veritat és que vaig gaudir bastant llegint aquesta novel·la, crec que és una novel·la que amaga molts ensenyaments, i que tots hauríem de llegir.

Per a acabar, m'agradaria compartir una frase de J.K.Rowling amb la qual m'identifique bastant, i pense que molts de vosaltres també us podeu sentir identificats.

“Si no te gusta leer, no has encontrado el libro correcto.” -J.K. Rowling.

El meu nom és Carmen Casielles i en el següent text narraré la meua experiència literaria al llarg de la meua vida. El primer record que tinc sobre la primera vegada que vaig començar a llegir un llibre és als cinc anys. Els meus pares em van regalar un petit llibre il·lustrat desplegable en tres dimensions, que encara conserve, anomenat “La calle de las delicias” de Renate kozikowski. Totes les nits els meus pares me´l donaven abans de gitarme perquè m’agradaba molt. Tenia molt poquet text i moltes imatges i em pasaba hores veient la seua història. Recorde que me´l portava a tots els puestos, com si d´un joguet es tractara i, m´imaginava que era un dels personatges del llibre i el representaba.

Als sis anys, vaig començar l’educació primària al col·legi i, és la primera vegada que recorde haver anat a una biblioteca. La meua mestra, tots els trimestres, ens manaba anar a la biblioteca de l´escola per tal d´agarrar un llibre, el que més ens agradara i llegir-ho a casa. Una vegada llegit, teniem que fer un xicotet resum i portar-lo a classe. L’únic llibre que recorde haber agafat de la biblioteca durant la meua etapa en l´educació primària, és un petit llibre amb poquet text i moltes imatges que contaba la següent història:

“Una xiqueta de sis anys es posa malalta en la seua casa i els seus pares  decidixen portar-la al metge a que li posen una injecció per guarir-se. La xiqueta, amb molta por, va començar a plorar i el metge li va dir que era una medicina mágica, que era l´única que li permetia tornar a jugar en el parc amb els seus amics i somniar amb coses boniques. Al escoltar aixó, la xiqueta es va posar la injecció i es va donar conte de que el metge tenia raó. Al dia següent, la xiqueta estava molt feliç jugant amb els seus amics i no li va doler el cap mai més.”

El seu títol no el recorde, però la seua història la recorde com el primer dia.

Ara, em remunto a l´etapa de l´educació secundaria obligatoria, on tots el cursos teníen dos lectures obligatòries elegides pel mestre. Recorde, en el primer curs de l´ESO, que el mestre de castellà ens va demanar dos llibres de Shakespeare, dels quals no recorde els títols. Estèticament, els llibres pareixien molt aburrits ja que les seues portades eren poc vistoses i teníen molt de text. A mi, personalment, m´agradaven els llibres amb moltes imatges, malgrat que tinguesen també molt de text i, aquests llibres, no cumplien eixes característiques. Aleshores, vaig llegir-los ja que eren de carácter obligatori i, al fi i al cap, van ser millor del que m´esperaba, doncs finalment acababes introduint-te en la història i la teua imaginació no tenia límits. Però, el llibre que mes va impactar-me d´aquesta etapa, va ser un anomenat “Campos de fresas”. Tracta d´una xiqueta adolescent que ix una nit de festa amb els seus amics i consumix éxtasi perquè un dels seus amics se´l va oferir. La xiqueta, al dia següent, va ingresar a l´hospital en coma. Els seus amics estaven desconsolats i van cridar als seus pares. Aquests, molt asustats, van acudir a l´hospital i van cridar a la policía per tal de que feren una investigació. El desenvolupament del llibre esta basat en la búsqueda del culpable, que va ser el amic i, que finalment va confesar i, en la recuperació de la xica que, va despertar al desenllaç del llibre. El vaig considerar un llibre molt interesant per a llegir en aquestes edats tan complicades, ja que malgrat que es una història molt dura, porta molt a la reflexió d´aquests temes tan importants i perillosos.

Actualment, no sóc una gran apasionada de la lectura però de vegades, m´agrada agarrar algún llibre de gènere dramàtic o policíac i llegir-ho.

Hola, sóc Yaqi Zhan, la meua primera experiència en la literatura, si no em recorde mal fou en primer de la primària, quan estic encara estudiant en Xina, el mestre ens demanen a llegir un text o una poesia cada dia i memoritzar-los, i l'endemà ens analitzem, el motiu de fer això és perquè la cultura xinesa és molt difícil d'entendre, i cal que d'estudiar cada dia, doncs cada vegada que terminem d'analitzar he sentit molt orgullós que," A....., aquesta paraula vol dir això, he aprés una cosa més." I així successivament fins al quart de primària, he aprés moltes coses, però ara ja no m'hi recorde.

En aquest moment m'agrada molt a llegir, quan he arribat a Espanya ja no llisque tant com abans, perquè no entenc de què es tracta cada llibre, i més a més rebuig a llegir, pense que és una tortura per a mi, i m'angoixa moltíssim, per la meua personalitat, que vull fer totes les coses molt ben fetes i no m'agrada decebre a ningú. Però en aquesta situació no puc fer res, perquè el mestre ens demanen a llegir una novel·la i jo no he pogut acabar-ho, sentia culpable.

I de tant en tant, he decidit a llegir còmics, perquè l'estructura dels còmics estan distribuïdes amb moltes imàtgens i oracions cortes que són fàcil d´entendre. Perquè en aquest moment pensava que he de millorar el meu espanyol, per poder llegir més, doncs el còmic m'ha ajudat molt. I després sempre anava a la biblioteca a recollir còmics per a llegir, i una vegada plorava per algun argument del còmic.

Més endavant,  quan arribe al segon de l'ESO, és clar que el mestre torna a demanar-nos llibres per a llegir, ara ja no he sentit que és un càstig, sinó he sentit plaer quan he acabat de llegir, perquè puc entendre'l. Com sóc de la línia castellana, els llibres que m'agrada llegir és en castellà, i a més rebuig a llegir en valencià. Perquè en aquest moment tinc un nivell de valencià molt baix, em tarda molt a llegir-ho, de cada paraula que no entenc, he de buscar al diccionari, i pot ser que en una oració he de buscar 5 definicions de les paraules, quan ja tinc buscades les definicions, hauria de tornar a llegir la frase perquè ja no m'hi recorde de què es tracta. I aquest no és una oració, sinó més abans, una pàgina, dues... Fins a acabar el llibre. Encara que jo tinc paciència de buscar totes les definicions, i encara així no entenc del tot el llibre, perquè pot ser que entendre totes les paraules per separat i quan s'uneix, forma una oració que no hi entenc, per exemple, el refràn.

Ara ja estic estudiant en la universitat, tinc un nivell més alt en castellà i en valencià, m'ha tornat a gustar a llegir, i llisque en tres llegües, en xinés, en castellà, en valencià.

Crec que, per a poder llegir bé, es necessita molts factors externs i interns, per exemple, un bon àmbit de llegir, una bona elecció del llibre, cal que triar un llibre del seu nivell del llenguatge, una gran compressió i manipulació d'aquesta llegua que està llegint. Sobretot, hauria de saber molt bé el llenguatge del llibre que està llegint, sinó és molt difícil que li agrada a llegir.

No he començat a redactar, i mai he pensat a escriure un llibre, perquè pense que jo no tinc aquesta capacitat de fer-ho, perquè expresse molt mal. I no tinc temes, idees de com començar un llibre, m'agrada llegir, però no sóc capaç d'escriure. He de millorar en aquest àmbit, en redactar.

Bon dia, bona tarda o bona nit; m’anomene Cristina Fernández i la meua experiència amb la literatura al llarg de la meua vida ha sigut un poc intermitent. Sóc la sisena de set germans i totes les nits els meus germans majors o el meu pare ens llegia un conte per als tres més menuts, m’agradava més aquest moment que el fet d'agafar jo el mateix conte i llegir-ho. A la meua casa mai han tingut pressa perquè llegira a soles, llegia si volia i de vegades el llibre que volia el tenia altre germà o no el trobàvem per cap lloc. De vegades hi havia baralles perquè dos germans hi volien el mateix llibre. Sobretot passava amb la saga de Harry Potter escrita per J.K. Rowling, un dels meus germans va rebre com a regal dels seus fadrins l’últim llibre que havia eixit de Harry Potter i perquè els altres no el feren malbé o el perderen el va forrar amb fulls blancs i amb una sobrecoberta d’un llibre de Harry Potter anterior.

Des de menuda m’han agradat els llibres, la capacitat que tenen de transportar-te a altre mon sobretot quan ets menut és sorprenent. Però sempre he sigut més de veure els dibuixos del llibre i que els meus germans majors em llegiren el llibre. Malgrat que cada setmana anava d’excursió a la biblioteca general amb els pares i els meus germans, em costava molt trobar què portar-me a casa.

Mai he sigut de llegir molt fora del que hem recomanaven a classe, els meus pares no hi tenien temps per llegir i jo tampoc vaig prendre el gust cap a la lectura. Sempre que anava a la biblioteca amb els meus germans llegia còmics (perquè no es podien portar a casa) i em portava dos o tres llibres a casa, sempre havent llegit un capítol i fullejant-los per no portar-me un que deixara cinc minuts després de llegir. Sóc molt visual i perquè un llibre m’agrade sempre ha hagut de tindre una història que m’agradara molt o unes il·lustracions que m’atragueren. Sempre m’ha costat trobar llibres que m’agraden com per a llegir-los sencers i embardissar-me de veres en la història.

Un dels llibres al que més estima tinc és a El Jajilé azul d’Ursula Wölfel, un llibre infantil de l’editorial Barco de vapor que jo llegia quasi totes les nits abans de gitar-me. Després de molts llibres llegits durant l’etapa de primària a banda de deu llibres concrets la resta no m’agradaven i em pareixien fastigosos de llegir. De totes les “sagues” famoses infantils sols m’agradava Geronimo Stilton perquè se servia molt del canvi de lletra, dibuixets i fins i tot olors als llibres. La resta de “sagues” com Kika superbruja, El diari de Greg, Tea Stilton, etc. no m’atreien gens. Fins que vaig arribar a sisé de primària no vaig trobar altre llibre que m’embardissara, va ser El niño con el pijama de rayas, fins ara me l’hauré llegit deu vegades com a mínim i no em cansa.

En arribar a la secundària van arribar els llibres més seriosos, cap m’agradava. Els únics llibres que em van agradar d’aquests quatre anys van ser: No emprenyeu el comissari!, de Ferran Torrent sobretot pels escenaris on ocorren les històries perquè m'eren molt propers i Luces de Bohemia de Valle-Inclán. I entre deures, exàmens, escola d’estiu, acampades, viatges i la falta d’estima cap a la lectura va resultar en la lectura exclusivament per fer treballs a la secundària i batxillerat.

Vaig passar la selectivitat i entre totes les coses de l’estiu vaig trobar temps per començar a llegir més i a redescobrir el gust per la lectura. Sobretot em va costar molt (i em segueix costant) trobar llibres que m’agraden i m’interessen. Sobretot aquests dos últims anys he llegit molt sobre educació i sobre neurociència aplicada a problemes de la parla perquè m’interessa molt el tema. Em costa parar-me i possar-me a llegir perquè sóc una persona molt activa però quan llig em relaxa i m'evadix.

En un futur m’agradaria llegir més i saber com potenciar els hàbits lectors dels xiquets que tinga al voltant ja siguen nebots, xiquets que cuide, alumnes o fills. Em pareix molt important i una assignatura pendent que jo vaig arrossegar durant tota la infantesa.