PLA LECTOR I RONDALLA

El pla lector l’hem redactat en una pàgina, la pots veure en la barra de navegació entre la rondalla i les ressenyes. Aquesta entrada és per a què si esteu buscant per etiquetes, us redirigisca cap on està realitzada l’activitat del pla lector:

PLA LECTOR

El mateix passa amb la rondalla i la proposta didàctica de la rondalla, estan fetes en una pàgina dins de la barra de navegació. Polseu perquè us redirigisca cap a la pàgina "Rondalla":

RONDALLA

Ressenya P27: Poemania i Llegir per a créixer

El primer llibre que ressenyaré en aquesta entrada és “Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia” d'Anna Ballester. És un llibre d’una extensió de 40 pàgines on l’autora proporciona recursos i estratègies per tal que servisca als pares per a redescobrir i gaudir de la poesia amb els seus fills. Com llegir textos poètics, escriure-los, fer una dramatització, etc. Va ser publicat en 2009 i les il·lustracions són de Quim Bou. L’edició amb la qual he treballat és la primera.

Poemania va dirigida a tot adult interessat en el foment de la lectura, sobretot de poesia. És recomanable a tots els involucrats en l’aprenentatge i el desenvolupament d’un xiquet que volem que es faça lector; potser és un fill, un nebot, un alumne de classe, un xiquet que ve a la biblioteca o inclús el fil de la veïna. El llibre ens permet apropar la poesia a aquests xiquets de manera entretinguda i de manera que la coneixen. A més podran compondre i expressar-se de millor manera. L’obra pretén, sobretot, posar en practica la poesia i fomentar-la.

Proporciona molts recursos interessants sobretot per als mestres, ja que ens brinda moltes formes diferents de fer arribar als alumnes els textos poètics. També perquè el gènere líric es tracta durant molts anys i és molt recomanable fomentar el gust dels alumnes per aquest gènere per tal de fer-li’ls la seua lectura més aprofitable i entretinguda. A més tots els recursos que ens porten al fet que els alumnes componguen fomenten també la imaginació i l’expressió; veig aquest punt molt important perquè cal ensenyar a expressar-se de manera escrita i a tindre recursos per tal d’escriure de manera correcta i coherent.

Per altra banda els textos poètics i el seu treball siga a l'aula o a casa ens ajuden a reforçar els conceptes de les figures literàries des que són menuts. Açò a banda de donar una qualitat estilística als textos que en un futur componguen els pot ajudar també a comprendre a l’hora de llegir; no sols a l’àmbit acadèmic, també a l’àmbit quotidià: llegint un periòdic, veient les notícies a la televisió o quan dues persones parlen fent comparacions o utilitzant al·legories. En aquest aspecte la poesia és molt aprofitable i a més és interessant per treballar amb xiquets estrangers que a casa parlen altre idioma perquè ens serveix per a reforçar tots aquests recursos literaris que en la nostra llengua utilitzem prou i que de vegades és incomprensible per al d'altra llengua.

L’autora al llibre suporta sobretot l’oralitat de la poesia per tal de fer la més comprensible. A més li dóna importància al paper que tenen els adults i l'exemple que donen per a l’educació dels menuts.

Com a valoració, crec que és un llibre molt interessant per a pares i per a docents per a poder treballar la poesia amb els xiquets. Sobretot per a la meua formació com a mestra i el meu futur portant una classe és molt interessant i aprofitable, ja que dóna molts recursos i idees per a treballar a l’aula i fer atractiva la lectura, el coneixement de la poesia i el treball de la llengua (i la poesia) de formes que no són escrites.

Primera edició

Segona edició

El segon llibre que ressenye és Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors de Joan Carles Girbés, originari de Carcaixent. Té una extensió de 62 pàgines i l’autor respon a moltes qüestions al voltant de la lectura, els llibres, el foment de la lectura i sobretot ens dóna consells per a fomentar la lectura als xiquets. La primera edició va ser publicada a 2006 i fins ara n’hi ha dues edicions. Jo he treballat amb la primera edició.

En una primera part l’autor se centra en totes aquelles qüestions al voltant de la lectura com poden ser: les excuses que es posen per no llegir, els seus beneficis, les característiques d’una bona lectura, etc. Seguidament trobem la part que es centra en el foment de la lectura, en aquesta part hi ha un decàleg molt interessant per a l’àmbit familiar per desenvolupar l’hàbit lector de tots els que componen la família i també millorar la visió que es té a la casa de la lectura. A més hi aporta recursos i consells per als pares com castigar sense tele als xiquets. Per últim en aquesta segona part com a crítica i sàtira en fa una llista de deu consells perquè odien els llibres. A la tercera part ens trobem com escollir el llibre correcte i tracta temes un poc més teòrics com és la LIJ. En aquesta part és molt interessant l’anàlisi que fa dels hàbits de lectura i el gust pels llibres en les diferents etapes de la infantesa i dels 13 anys en endavant.

Trobe aquest llibre molt aprofitable i entretingut de llegir. Pense que serveis més per a pares que per a mestres però no hem d’oblidar que part de l’educació es dóna a classe i sempre es pot fomentar la lectura a l’aula malgrat que a casa no se li fomente la lectura al xiquet. El que més m’ha cridat l’atenció del llibre és els recursos dels quals es val a l’hora d’escriure i els exemples que hi posa. Es fa una lectura molt propera i comprensible, amb recursos molt interessants cap al foment de l’hàbit lector i a més es tracten temes que són necessaris plantejar a l’hora d’educar a un xiquet perquè siga lector.

Tots dos llibres em pareixen molt interessants per a la meua formació com a mestra i de segur estaran entre els meus recursos per a l’educació literària dels meus futurs alumnes. A banda són dos llibres molt recomanables per a pares i si es fera una llista de lectures per a l’educació literària dels fills, aquests dos llibres hi eres segur. Destacaria el paper que pot tindre el llibre de Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors pel que fa a la millora dels hàbits lectors de la família en general. Per últim m’agradaria destacar una frase d’aquest llibre:

“Ser lector significa convertir la lectura en un hàbit voluntari, lliure, desitjat, plaent. Un lector és aquell que llig habitualment per a alimentar l’esperit.” 

Joan Carles Girbés

Ressenya P20: El jajilé azul

El llibre que ressenyaré en aquesta entrada es El jajilé azul de Ursula Wölfel; una de les escriptores més destacades de la literatura infantil i juvenil, originària d’Alemanya i guardonada en nombroses vegades. L’idioma original de l’obra és l’alemany sota el nom Das blaue Wagilö, va ser publicat en 1969 amb les il·lustracions de Bettina Wölfel.

L’adaptació al castellà va ser feta per Carmen Bas, il·lustrada per Antonio Lancho i té nombroses edicions. He treballat amb la segona edició, d’agost de 1988; la primera edició en castellà va ser publicada en febrer de 1988. L’editorial és SM i està dins de la col·lecció El barco de vapor, dins de la categoria de primers lectors.

El tema principal de l’obra és com un senglar que no està conforme amb com és i comença un viatge per tal de canviar qui és. L’acció es desenvolupa en un fosc bosc on viuen un grup de senglars grisos. Un d'aquests senglars està sempre a soles, no vol anar amb els altres perquè pensa que són molt lletjos. No sap que ell és igual i quan es veu reflectit a l’aigua i ho descobreix es posa molt trist. Comença a desitjar tindre coses d'altres animals: el blau d'un peix, el coll d'una girafa, la cabellera d'un lleó... Tots els desitjos se li compleixen després de dormir; però de tants canvis ara no sap quin animal és. Va a la ciutat a veure si algú ho sap. Una xiqueta li diu que és un "jajilé" blau i es posa molt content perquè ja té nom però de sobte li tanquen al zoo i es dóna compte de la importància de la llibertat. Aconsegueix escapar i li porta menjar a tots els animals que ha envejat i que ha visitat en el seu camí. Arriba al seu antic hogar i s'adona que ja no pot fer moltes de les coses que li agradaven abans a causa del seu nou cos, comença a trobar a faltar ser un senglar. Es va a dormir i en despertar ja és de nou un senglar gris. Va corrent a trobar-se amb els altres senglars i es queda amb ells feliç per sempre.

Aquesta obra està dirigida cap a xiquets de primer cicle de primària. A l’estructura del llibre primen els dibuixos i consta de 63 pàgines. El missatge principal del conte és acceptar-se tal com u és, amb les seues virtuts i els seus defectes. També ensenya que com el senglar del conte hi podem envejar les coses que tenen altres com la cabellera del lleó o el coll de la girafa però ens hem d'adonar compte que no som ni millors ni pitjors, som diferents i en cal aprendre a acceptar les diferencies.

Per altra banda el llibre tracta temes de manera transversal que ens poden ser útils per a l’educació dels menuts a l’aula o a casa. Un dels temes que tracta és el maltracte animal perquè quan a senglar (ja jajilé) el tanquen en una gàbia i es conta el que sent l’animal en estar en una gàbia estreta i on la gent li crida, amb aquesta visió del jajilé els xiquets es poden posar un poc en la pell del jajilé i començar a tindre consciència que els animals també senten i que no se’ls deu maltractar. L’obra també ens pot ser útil per treballar o repassar els animals ja que es tracten diversos animals i les seues característiques. Per últim, ho veig interessant per recomanar quan vegem que un xiquet té poca autoestima, inseguretat i confiança.

La meua valoració és que aquest llibre té molts temes interessants a banda d’una història entretinguda i unes il·lustracions que atrauen a llegir-ho, a més hi ha moltes edicións i molta presencia del llibre a les biblioteques públiques. Personalment és un dels meus llibres preferits i en un futur m’agradaria tractar-ho a la meua classe.

Ressenya P18. El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola

El llibre que ressenyaré és “El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola”. Aquesta obra fou escrita per Enric Lluch i Girbés, un escriptor valencià dedicat bàsicament a la literatura infantil i juvenil originari d’Algemesí, i la primera edició va ser publicada en 1992. El llibre està il·lustrat per Agustí Asensio. És de l’editorial Bromera i la col·lecció a la qual pertany és El Micalet galàctic. En 1993 aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Samaruc, un premi de literatura infantil i juvenil, atorgat des de l'any 1993 per l'Associació de Bibliotecaris Valencians.

L’edició amb la qual vaig treballar va ser la sisena edició, publicada a Alzira en 1999. Vaig tindre l’oportunitat de treballar amb una obra que pertanyia a la biblioteca de Torrent. Aquest llibre té molts exemplars a la xarxa de biblioteques de València i la podem trobar en diverses edicions i en quasi totes les biblioteques de la xarxa n’hi ha un exemplar. Per això pot ser interessant treballar aquest llibre, ja que hi ha facilitat d’accés si no es té la possibilitat de comprar-ho.

La història comença en dos regnes veïns separats en una muntanya, es centra en els reis de cadascun dels regnes: Caramullàndia i Fideulàndia. El rei Panxut el Tercer de Caramullàndia està tan gros que fa set anys que no cap per la porta del castell. El rei Primal de Fideulàndia havia d'omplir les butxaques de pedres per no envolar-se quan eixia del castell o alguna finestra estava oberta. Tots dos volen canviar el seu aspecte físic per poder cassar-se, Panxut vol emprimar-se i Primal vol engrossir. Tots dos demanen ajuda als ministres i als savis dels seus països i reben el consell de moltes persones, però cap solució que els donen els fa efecte. Finalment un venedor de panses els dona la solució als dos reis. La solució era que els dos reis pujaren la muntanya del Trellat i que begueren tres gotetes de suc de pedres de lluna. Es troben els dos reis i decideixen pujar junts la muntanya. Quan hi eren al cim s'adonen compte que no hi ha pedretes de lluna i no poden beure les tres gotetes de suc de pedres de lluna. Van baixar la muntanya i al poble que hi era en la base de la muntanya els habitants no els varen reconéixer i es van adonar compte que ja havien canviat el seu aspecte físic: el rei Panxut s’havia primat i el rei Primal havia engrossit.

Amb aquest llibre es pot treballar el valor de l’esforç, la conscienciació del valor del treball, la desconfiança en els valors miraculosos, que no és bo ni estar molt prim ni molt gros i la necessitat de treballar amb altres per aconseguir els nostres objectius i els seus.

Al llibre trobe aspectes positius i negatius:

Per una banda trobe positiu els valors que hi aporta com la importància de l’esforç per acomplir les metes personals o que si es treballa en grup i se suporten els uns als altres ès més fàcil aconseguir les metes. També els fa veure que els remeis miraculosos no sempre funcionen i el que val és l’esforç personal. A més la qualitat literària i els recursos que utilitza l'autor el fan un llibre interessant per a treballar a classe amb xiquets de primer cicle de primària i treballar activitats com poden ser representacions o murals de representacions sobre la història. També ajuda al coneixement d’expressions i paraules valencianes que no es treballen als llibres de les matèries en valencià.

Per altra banda trobe roí que la motivació del rei Panxut siga emprimar-se per poder cassar-se, açò els dona una visió massa superficial als xiquets dient-los que si està gros, no trobarà núvia amb la qual casar-se.

En general el llibre m’ha paregut interessant per treballar a l’aula i entretingut perquè els alumnes i les alumnes s’entretinguen i vagen adquirint un hàbit lector i gust per la lectura. A més com hem dit a l’inici de la ressenya a les biblioteques de la xarxa n’hi ha molts exemplars els quals es poden aprofitar.

Competència mediàtica

La competència mediàtica és el domini dels coneixements, destresses i aptituds relacionades amb l'àmbit de com un missatge es rep i es fa una interacció i amb l’àmbit de produir missatges.

Segons Gutiérrez i Tyner (2012) l'alfabetització mediàtica i informacional, segons la UNESCO, es compon per: comprensió, pensament crític, creativitat, consciència intercultural i ciutadania.

Gènere líric

Etimològicament la paraula lírica prové del grec (lyrikos: relatiu a la lyra, l'instrument musical) i designa un gènere literari caracteritzat per ser instrument d’expressió de la subjectivitat de cada persona. Segons la RAE la lírica és un gènere literari, generalment en vers, que tracta de comunicar-se mitjançant el ritme i les imatges partint dels sentiments i emocions íntimes de l’autor.

La repercussió de la realitat en l’escriptor, en el seu món interior, provoca un estat anímic o emoció única. Els sentiments o emocions que provoca aquesta repercussió fan que l’autor quan escriu i expressa les seues sensacions cree lírica. Quant a forma estilística el gènere líric es compon per obres escrites tant en prosa com en vers que reflecteixen, i expressen, els sentiments i emocions íntimes, individuals i personals. Les obres líriques per tant tenen un caràcter subjectiu per la seua relació amb els sentiments i les emocions, ja que un mateix fet no és viscut igual per dues persones distintes i tampoc és expressat de la mateixa manera.

Georg Wilhelm Friedrich Hegel, en el seu llibre Leccions d’estetica postula que la lírica representa l'expressió de l’autoconsciència de l'home i expressar ‘’el que sentim i contemplem en la manifestació dels nostres sentiments’’.

Pla lector

La competència lectora és una base molt important per poder assolir correctament la resta de coneixements, sense aquesta competència es dificulta el coneixement personal cívic i cultural necessari per a la vida en societat amb autonomia i llibertat.

Partint d’això, a l’educació es troba la necessitat de fomentar la lectura per a l'adquisició i millora de la competència lectora per part dels aprenents. D’aquesta necessitat ix el pla lector, un programa que pretén afavorir l’interés per la lectura entre els alumnes a través d’una sèrie d’activitats. La lectura no sols és una base important per a poder assolir la resta de coneixements com apuntàvem abans, també és una font d’entreteniment.

Els plans per a fomentar la lectura s’adeqüen a cada realitat escolar i deuen ser capaços d’unificar estratègies, optimitzar els recursos i sistematitzar accions per a obtenir millors resultats. D’aquesta manera s'augmentarien els index lectors, afavoririen la comprensió lectora i implicarien un treball de les competències bàsiques.

Per tant un pla lector és el disseny d’una sèrie d’actuacions encaminat a afavorir la competència lectora de l’alumnat i el gust per la lectura. A més es poden treballar àrees o temes interessants a l’aula i que l’alumne faça a poc a poc una evolució com a lector amb cada vegada més capacitat crítica. 

Literatura i fet literari

La paraula literatura és un terme derivat del llatí littera que significa lletra de l'alfabet, per tant al seu origen fa referencia a la paraula escrita. Segons alguns autors és un calque del grec grammatiké, que fa relació amb l’art de llegir i escriure.

Durant l'evolució del coneixement humà la literatura ha anat prenent unes significacions, destacant en els últims dos-cents anys el concepte de literatura com al concepte de creació estètica i al conjunte d'obres que poden considerar-se específicament literàries. Però què s’entén per ‘específicament literari’? Amb què criteris es discerneix que un text és literari i que altre que no ho és? I, què és literatura?

Si considerem la literatura com acte de comunicació, per una banda és el públic receptor el que té més pes per a determinar què textos deuen ser considerats com literaris. Segons S. J. Schmidt, la societat d’acord amb unes convencions estètiques és la que decideix ''què objectes deuen ser tractats i valorats com objectes literaris’’. També J.M. Ellis apunta que ''és la comunitat qui converteix els textos en literatura, no els autors’’.

Per altra banda si ens centrem en el missatge els formalistes russos (Jakubinski, Jakobson, Skloviki, etc.) arriben a la conclusió que el valor poètic que transcendeix la mera comunicació a la qual es redueix la llengua quotidiana és el que li dóna la qualitat de literari. Doncs s’adquireix la literarietat a través d'una major presència d’artificis o recursos que “desautomatitzen’’ i converteixen eixa expressió en el centre de l’atenció del discurs.

Per últim ens basem en el tercer pilar del text literari com fet de comunicació, l’emissor o autor. Tanmateix no és criteri vàlid la intencionalitat artística de l’autor per conferir la categoria de literari, cal dir que és la peça fonamental de l’enunciació del missatge i que el significat del mateix dependrà de la intencionalitat de l’autor.

Com veiem el concepte de què és literatura o el que podem considerar literari canvia segons des de quina perspectiva mirem i què criteris considerem vàlids per a fer aquesta distinció. Hem vist les definicions més estructuralistes i funcionals on ens basem en els integrants de la comunicació del fet literari. Amb aquesta visió s'ha de tindre en compte una època, un tipus de comunicació, unes persones i un context propis de cada fet literari. Aquesta perspectiva ens permeteix afirmar que la literatura és un missatge dins d’un acte comunicatiu.

També es pot tomar la perspectiva de què tot missatge que es comunica amb una intencionalitat poètica és literatura. Com serien els llibres infantils i juvenils, també són literatura? Tradicionalment es defineix cada gènere literari com el conjunt d’una sèrie de pautes o característiques presents al text, però la literatura infantil i juvenil no es caracteritza fonamentalment per uns recursos tècnics propis, es caracteritza per la seua adequació al receptor al qual es dirigeix. Per tant, com no té uns recursos específics no podem parlar de la literatura infantil i juvenil com a gènere, però, és literatura?

Hi ha estudiosos que afirmen que no existeix literatura infantil i juvenil com tal, fan menció al fet que el seu punt de partida era patrimoni de totes les cases, on a través de la tradició oral es contaven històries per als menuts. En aquest sentit es pot parlar d’una tradició “inventada’’ (Lluch, 2000; Valriu, 1998). Els detractors de l'existència de la literatura infantil i juvenil també postulen que és tan sols la necessitat de les editorials d’inventar-se unes col·leccions per a satisfer el mercat escolar. Però d’alguna manera o una altra cada gènere literari s’ha configurat al llarg del temps, com la novel·la moderna que comença entre articles de periòdics. Tanmateix la qüestió de la literarietat de la literatura infantil i juvenil resideix en la peculiaritat que no es defineix intrínsecament, la LIJ s’introdueix en tots els gèneres i la finalitat és el receptor: la seua evolució, divertiment i educació.

L'àlbum il·lustrat

L’àlbum il·lustrat és un tipus d'obra literària que cerca una comunicació amb el lector a través d'una doble via: la il·lustrativa i l'escrita. Amb aquests dos registres per a interpretar es potencia la imaginació i per tant l’àlbum il·lustrat ha de presentar una imatge molt cuidada.

Segons Teresa Durán en aquest tipus de llibre la imatge és igual o prioritària al text i es manté una estructura seqüencial. Aquest és un gènere de la literatura infantil i juvenil però no està tancat a un públic concret, cada lector pot interpretar i enfocar d'una manera distinta el llibre.