La paraula literatura és un terme derivat del llatí littera que significa lletra de l'alfabet, per tant al seu origen fa referencia a la paraula escrita. Segons alguns autors és un calque del grec grammatiké, que fa relació amb l’art de llegir i escriure.
Durant l'evolució del coneixement humà la literatura ha anat prenent unes significacions, destacant en els últims dos-cents anys el concepte de literatura com al concepte de creació estètica i al conjunte d'obres que poden considerar-se específicament literàries. Però què s’entén per ‘específicament literari’? Amb què criteris es discerneix que un text és literari i que altre que no ho és? I, què és literatura?
Si considerem la literatura com acte de comunicació, per una banda és el públic receptor el que té més pes per a determinar què textos deuen ser considerats com literaris. Segons S. J. Schmidt, la societat d’acord amb unes convencions estètiques és la que decideix ''què objectes deuen ser tractats i valorats com objectes literaris’’. També J.M. Ellis apunta que ''és la comunitat qui converteix els textos en literatura, no els autors’’.
Per altra banda si ens centrem en el missatge els formalistes russos (Jakubinski, Jakobson, Skloviki, etc.) arriben a la conclusió que el valor poètic que transcendeix la mera comunicació a la qual es redueix la llengua quotidiana és el que li dóna la qualitat de literari. Doncs s’adquireix la literarietat a través d'una major presència d’artificis o recursos que “desautomatitzen’’ i converteixen eixa expressió en el centre de l’atenció del discurs.
Per últim ens basem en el tercer pilar del text literari com fet de comunicació, l’emissor o autor. Tanmateix no és criteri vàlid la intencionalitat artística de l’autor per conferir la categoria de literari, cal dir que és la peça fonamental de l’enunciació del missatge i que el significat del mateix dependrà de la intencionalitat de l’autor.
Com veiem el concepte de què és literatura o el que podem considerar literari canvia segons des de quina perspectiva mirem i què criteris considerem vàlids per a fer aquesta distinció. Hem vist les definicions més estructuralistes i funcionals on ens basem en els integrants de la comunicació del fet literari. Amb aquesta visió s'ha de tindre en compte una època, un tipus de comunicació, unes persones i un context propis de cada fet literari. Aquesta perspectiva ens permeteix afirmar que la literatura és un missatge dins d’un acte comunicatiu.
També es pot tomar la perspectiva de què tot missatge que es comunica amb una intencionalitat poètica és literatura. Com serien els llibres infantils i juvenils, també són literatura? Tradicionalment es defineix cada gènere literari com el conjunt d’una sèrie de pautes o característiques presents al text, però la literatura infantil i juvenil no es caracteritza fonamentalment per uns recursos tècnics propis, es caracteritza per la seua adequació al receptor al qual es dirigeix. Per tant, com no té uns recursos específics no podem parlar de la literatura infantil i juvenil com a gènere, però, és literatura?
Hi ha estudiosos que afirmen que no existeix literatura infantil i juvenil com tal, fan menció al fet que el seu punt de partida era patrimoni de totes les cases, on a través de la tradició oral es contaven històries per als menuts. En aquest sentit es pot parlar d’una tradició “inventada’’ (Lluch, 2000; Valriu, 1998). Els detractors de l'existència de la literatura infantil i juvenil també postulen que és tan sols la necessitat de les editorials d’inventar-se unes col·leccions per a satisfer el mercat escolar. Però d’alguna manera o una altra cada gènere literari s’ha configurat al llarg del temps, com la novel·la moderna que comença entre articles de periòdics. Tanmateix la qüestió de la literarietat de la literatura infantil i juvenil resideix en la peculiaritat que no es defineix intrínsecament, la LIJ s’introdueix en tots els gèneres i la finalitat és el receptor: la seua evolució, divertiment i educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada