El terme “educació literària” està íntimament relacionat amb la competència literària, que més endavant definirem. La competència literària és definida com un saber que permet produir i comprendre textos. Aquesta proporciona una visió en la qual la unió de lectura i escriptura són les claus per a l'adquisició de la competència literària. Per açò, entren en joc l'adquisició d'hàbits de lectura i la capacitat de gaudi, a més, de diversos aspectes de diferents tipus, com l'estètic, el cognoscitiu, el lingüístic i el cultural, sense oblidar que la literatura influeix també en l'educació en valors. De tot açò, podem deduir que l'expressió “educació literària” implica que la finalitat de l'ensenyament de la literatura és formar lectors competents, o més exactament, l'expressió “educació literària” es refereix a l'ensenyament i a l'aprenentatge de les habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma competent els textos literaris.
A més, l'educació literària cerca promoure en l'alumnat l'experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de quines paraules que algú va escriure en un altre temps, en un altre lloc, tenen a veure amb ell i la seua relació amb el món.
Com assenyala Felipe Zayas, en el seu article “Un proyecto de escritura a partir de la Égloga I de Garcilaso de la Vega”, l'educació literària implica:
- Descobrir la lectura com a experiència satisfactòria fundada en la resposta afectiva del lector (aquest s'emociona amb la intriga; s'identifica amb els personatges; reconeix en el text la seua pròpia experiència vital com a experiència humana; descobreix mons allunyats de la seua experiència immediata; contrasta la seua pròpia interpretació amb la d'altres lectors; percep estèticament el llenguatge, etc.,).
- Aprendre a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que té el lector de si mateix i del món amb l'elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix l'obra literària.
- Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels textos literaris, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes convencionals de la institució literària mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seua experiència.
L'escola exerceix una labor decisiva en la transmissió del patrimoni literari, sobretot des que es va completar un procés considerable de “escolarització de masses”, que va involucrar a grups que abans no tenien la possibilitat d'accedir als textos literaris. A més, en els últims temps l'escola té, en aquest sentit, una major responsabilitat, per la qual cosa a la comunicació audiovisual es refereix, ja que els joves, en general, es troben immersos més en aquest tipus de cultura que en l'escrita. És per aquest motiu que la major part d'ells es troba amb la literatura quasi exclusivament en el seu centre educatiu. Així doncs, per a adquirir una adequada educació literària, es necessiten determinades estratègies que estan en relació amb l'experiència viscuda per l'estudiant en classe, experiència que pot ser jutjada com a digna de ser viscuda o, per contra, com una activitat acadèmica més, la utilitat de la qual , a voltes, resulta dubtosa per als alumnes.
El texto literario no está acabado en sí mismo hasta que
el lector lo convierte en un objeto de significado,
el cual será necesariamente plural.
-Roland Barthes: Le plaisir du texte. 1974
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada