Ressenya P27: Poemania i Llegir per a créixer

En aquesta ressenya anem a analitzar dos llibres, el primer titulat “Poemania” de l'autora Anna Ballester, i el segon “Llegir per a créixer” de Joan Carles Girbés. Tots dos llibres estan dirigits no als xiquets, sinó als professors i fins i tot poden ser utilitzats pels pares dels xiquets.

El primer, “Poemania”, és un llibre que té l'objectiu de proporcionar recursos i estratègies per a motivar tant a pares, mares, professors i professores a seguir jugant i descobrir de nou el plaure de llegir poesia, i d'aquesta forma aconseguir el mateix amb els xiquets. En el llibre podem trobar activitats per a llegir poemes, activitats per a memoritzar poemes, activitats per a escriure recrear poemes i propostes per a dramatitzar poemes. Per tant, es tracta d'una guia amb activitats per a reforçar la lectura i la pràctica dels textos poètics.

Per la meua banda, crec que aquest llibre és molt útil, tant per als professors com per als pares, ja que és un llibre en el qual apareix una gran quantitat de recursos per a motivar als xiquets a llegir, i fins i tot redactar, textos poètics. Veig de gran utilitat i importància que els professors tinguen accés a aquest recurs, ja que la poesia és un gènere literari que amb prou faenes es tracta en l'escola. Al seu torn, crec que és de vital importància que els xiquets, de qualsevol edat, lligen poemes, fins i tot que li'ls /els hi inventen, ja que és una manera de desenvolupar la seua creativitat i la seua imaginació. A més, crec que aquests textos poden servir també per a agafar el gust per la lectura i motivar als xiquets a llegir, ja que és una forma diferent de llegir, a més de que és una lectura senzilla i que no es fa per res pesada pels diferents versos i les rimes que contenen.

Poemania és un llibre molt interessant i, sobretot útil per al meu futur com a mestra, ja que ací podem trobar gran quantitat d'activitats diferents per a realitzar amb xiquets de diferents edats. Del llibre cal destacar que és una guia molt completa, pel fet que a més de presentar diferent tipus d'activitats, indica perquè edats poden ser utilitzades i útils, però a més d'açò, indica com podrien realitzar-se les mateixes activitats però de diferent forma per a xiquets d'altres edats. A més, apareixen activitats per a diferents cursos, tant d'Educació infantil, Educació Primària i Educació Secundària.

D'altra banda, m'agradaria destacar l'activitat que més m'ha cridat l'atenció, una de les quals més m'ha agradat de totes les que apareixen en llibre. Aquesta activitat podem trobar-la dins de les activitats per a escriure i recrear problemes, aquesta activitat té el títol de Onomatopeies trampolins. M'ha agradat aquesta activitat perquè crec que és una forma de fer als xiquets crear poemes per mitjà de les onomatopeies, que és un tema que crida l'atenció dels xiquets, i d'aquesta forma desenvolupar la imaginació i creativitat dels xiquets, i què millor forma que fer-ho jugant.

Finalment, he de dir que hi ha un punt que no m'agrada, aquestes són les activitats per a memoritzar versos. Les activitats en si, estan bastant bé per a complir amb l'objectiu proposat, la qual cosa no m'agrada és la idea que els xiquets hagen de memoritzar els poemes, ja que açò fa que els xiquets no gaudisquen la lectura dels poemes, i que solament se centren a memoritzar-ho per a dir-ho tal com es presenta escrit.

Pel que fa al segon llibre, “Llegir per a créixer”, aquest llibre es dirigeix també a famílies i professors, però al contrari que en l'anterior, est ens parla del fet de llegir, a més ens ensenya el que hem de fer perquè els més xicotets agafen el gust per la lectura i també el que no hem de fer.

Seguint amb açò, ja en l'estructura en la qual apareix la informació podem observar com aquesta estructurat i dividisc el llibre en relació ha els consells que hem de seguir perquè els xiquets aconseguisquen gaudir llegint. El llibre està estructurat en quatre grans blocs, La importància de la lectura, Com contagiar el gust per la lectura, Consells per a escollir el llibre adequat i finalment, Un conte per a començar. En cadascun dels apartats podem trobar una sèrie d'estratègies útils per als pares per a fomentar l'hàbit lector en família, podem trobar des de consells sobre com explicar un conte, fins a consells sobre com escollir el títol més adequat a cada edat.

Respecte a les idees del llibre, m'agradaria destacar la idea, que per desgràcia és una realitat, que fins als propis adults posem excuses per a no llegir, com per exemple la falta de temps, però després som nosaltres mateix els que els demanem als xiquets, i fins i tot els obliguem al fet que lliges, quan ni nosaltres mateixos som un exemple per a ells. Si volem que els xiquets lligen, hem de ser nosaltres mateixos un exemple per a ells, perquè els xiquets aprenen del que veuen. Una altra idea que m'agradaria destacar, és la idea que hem d'ensenyar als xiquets que llegir no és solament ens serveix per a aprendre coses, també llegim per a passar una estona agradable, per a evadir-nos de tot la resta, i fins i tot per a viatjar, per mitjà de la nostra imaginació.

En definitiva, em sembla que aquest és un llibre al que totes les famílies han de tenir accés i que han de conèixer, ja que facilita una sèrie d'estratègies molt útils per a fomentar la lectura entre els xiquets, a més, és recomanable llegir aquesta història, perquè és fàcil i amena de llegir.

Ressenya P26: Tertúlia sobre l’educació literària

En aquesta ressenya vaig a parlar de la tertúlia que realitzem en classe sobre el cànon de la lectura de la LIJ. Aquesta tertúlia va girar al voltant de dues preguntes clau, què han de llegir els xiquets i com triem, o trien, la qual cosa lligen. Al llarg de la classe vam respondre i argumentem sobre aquestes dues preguntes, i a més, vam exposar cadascun de nosaltres una sèrie de dubtes i allò que ens causa més incertesa para en un futur triar correctament els llibres que els nostres alumnes han de llegir.

Per a realitzar aquesta tertúlia i respondre a les preguntes anteriorment citades, havíem de portar una font documental autoritzada, que defensara el nostre posicionament per a, en un futur, formar lectors i lectores de literatura competents. Per a açò, vaig decidir portar una entrevista que li van realitzar a César Bona que havia llegit prèviament. Vaig decidir escollir aquesta entrevista perquè en l'actualitat la majoria dels estudiants de Magisteri, i fins i tot alguns professors, ja que s'ha fet molt conegut i es parlen i comparteixen molt les seues idees i pensaments sobre l'educació dels xiquets. En aquesta entrevista, César Bona parla amb ABC sobre la importància de la lectura en l'univers educatiu i formatiu dels nostres més xicotets.

Al llarg de l'entrevista, César Bona defensa que hem d'estimular la curiositat dels més xicotets i fomentar el plaure de la lectura i no l'obligació. Ací Bona diu que no hem d'obligar als xiquets a llegir una sèrie de llibres, ja que el que es planteja com una obligació acaba sent rebutjat pels xiquets. Al contrari, que devem aprofitar la curiositat que tenen per naturalesa, per a motivar-los a llegir i fer que aquesta activitat siga gustosa i amena per a ells. A més, li dóna molta importància a la implicació familiar en la lectura dels xiquets, ja que els xiquets actuen fonamentalment per imitació, i si veuen als pares i mares llegir, ells faran el mateix. Seguint amb la implicació familiar, César Bona ens parla també de la importància de llegir cada nit un conte als més xicotets, ja que a tots els xiquets i xiquetes els agrada que els lligen algun conte o història, i aquesta és una forma de fomentar l'hàbit de la lectura.

Un altre punt de l'entrevista que m'agradaria destacar és la resposta que realitza Bona quan li pregunten si els xiquets han de llegir clàssics, al que est respon que ens hem de posar en el lloc dels xiquets i pensar com ells, perquè sempre estem opinant com a adults, al que afig que llegir els clàssics és important, però que al principi cal donar-los el que els agrade, que trien el que ells vulguen. I afig una frase que va cridar bastant la meua atenció: “La lectura és parlar de vida, i se'ns oblida que hem sigut xiquets.”

En definitiva, crec que hi ha obres que és important que els xiquets treballen i coneguen, però veig més important que deixem triar als xiquets el que volen llegir, la qual cosa més els cride l'atenció i els llibres que tinguen curiositat per conèixer, perquè d'aquesta forma aconseguirem que els xiquets a més d'habituar-se a llegir, gaudisquen per mitjà de la lectura, i així en un futur recordar que llegir pot ser un altre mitjà d'entreteniment i continuen fent-ho.

Ací us deixe l'enllaç on podeu trobar l'entrevista completa: http://www.abc.es/cultura/libros/abci-cesar-bona-donde-haya-ninos-deberia-haber-libros-todas-partes-hasta-bano-201701240101_noticia.html

Ressenya P18: T'he agafat Caputxeta

El llibre que vaig a analitzar es titula “T’he agafat Caputxeta”, de Carles Cano. Aquest és un llibre de teatre, on a partir d’una selecció de personatges de contes tradicionals, Carles Cano compon cinc escenes plenes de sorpreses establint relacions sense cap ni peus entre els personatges elegits, que van trobant-se en el cor d’un bosc clàssic, de conte, on es desenvolupa l’acció. A més, entre escena i escena, el lector es veurà sorprés per una sèrie de talls publicitaris.

Quant a l’estructura de l’obra, aquesta és totalment simètrica. Un pròleg obri la porta de la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l’obra. Es tracta d’un personatge masculí i ancià i d’un personatge femení i jove. Junts presenten i acomiaden l’obra. Entre el pròleg i l’epíleg es desenvolupen en un únic acte cinc escenes ambientades en el bosc. Entre les escenes hi ha, intercalats, quatre espais publicitaris amb els corresponents anuncis, protagonitzats per uns altres personatges diferents, que també estan relacionats amb contes o històries clàssiques.

Pel que fa a aquesta estructura, em pareix molt interessant, perquè mai havia llegit un llibre amb aquest tipus d'estructura, amb els anuncis després de cada escena, i em sembla una forma interessant de cridar l'atenció dels xiquets. A més, en tractar-se d'una obra de teatre es poden realitzar diferent tipus d'activitats per a motivar al xiquet en la seua lectura, per exemple, que cada alumne de la classe represente a un personatge diferent dels quals apareixen en l'obra.

D'altra banda, trobada molt motivadora per al xiquet que l'obra es desenvolupe a partir de personatges de llibres clàssics, perquè així els xiquets poden desenvolupar la seua imaginació i la seua creativitat, ja que aquests són personatges que tots els xiquets coneixen, i d'aquesta forma poden veure que a partir d'aquests personatges, es poden crear històries noves, i sobretot que no totes les històries han de tenir el mateix tema, el mateix desenvolupament i el mateix final. A més, ho veig com una forma molt bona per a motivar als xiquets a crear les seues pròpies històries, i també podem jugar amb açò i que siguen els propis xiquets els que a partir de personatges coneguts creen les seues pròpies històries i les lligen en classe a la resta dels seus companys.

Un altre punt del com m'agradaria parlar és si aquest llibre aquesta adequat a l'edat que indica el llibre. En el llibre s'indica que és per a xiquets a partir de deu anys, i al meu entendre si que és adequat per a aquesta edat, ja que el principal objectiu del llibre és entretenir als xiquets i fer que es divertisquen per mitjà de la lectura, en resum, que agafen el gust per llegir. I que millor forma de fer açò que amb un llibre amb el qual la diversió està assegurada, ja que fins a nosaltres mateixos en llegir-ho ens vàrem divertir.

En conclusió, he de dir que aquest llibre em sembla adequat i interessant per a treballar amb els xiquets en Primària, ja que és un llibre que no es fa pesat, és fàcil de llegir i a més és divertit. A més, podem observar que és un llibre que té qualitat literària i per mitjà del com podem millorar la competència lectora dels xiquets.

                  

Ressenya P18: L'ull de la mòmia

El llibre que vaig a mencionar i del qual vaig a donar la meua opinió  és L’ull de la mòmia. És una novel·la infantil que pertany a la narrativa infantil, escrit per Jesús Cortés i publicat per l’editorial Bromera.

La novel·la tracta d’un xiquet anomenat Max que es maleÏt per una maledicció al profanar el sarcòfag d’una mòmia i junt al seu avi (professor Esteve) i els seus amics, Diana i Manel, intentarà trencar aquesta maledicció. Per aproximar-nos un poquet més al contex del llibre, Max és un xiquet de tretze anys que es te que quedar amb el seu iaio, el professor Esteve i dos amics: Manel i Diana, perquè els seus pares es van de viatje. El professor diu que han d’anar al museu ja que poden intentar furtar la tomba d’Amenemhet III. Aleshores, Max llig la informació que hi ha al costat de la tomba, i veu que té un ull d’argila i el toca. Cau en ell una maledicció. El profesor comença a investigar i descobrix que en deu dies morirà si no es trenque l’ull. En aquest moment és on comença l´aventura de tots. Abdelkader, l’antiheroi, i els seus homens segresten la tomba d’Amenemhet i la porten al seu amagatall secret. Un amic del professor, el pirata, els porta fins al amagatall on s´encontraba l´ull i Max va aconseguir trencar l’ull i fugir amb l´ajuda del Pirata. D´aquesta manera, Max va aconseguir trencar la maledicció.

A més, dins de l´historia ens trobem amb tres parts generls que cal destacar per l seua importància; en primer lloc, la causa del problema on el xiquet Max rep la maledicció; en segon lloc, quan tenen que anar en la cerca de la mòmia que ha sigut robada pel roí de l´historia; i la tercera, on es resol el problema trencant la maledicció de l´ull de la mòmia.

Una vegada presentat el llibre amb les característiques generals i fer un breu resum del mateix, vaig a centrar-me en els aspectes més importants que fan d´aquest llibre una bona recomanació per a millorar l’educació literària del xiquets a l’etapa de primària. Primerament, vaig a mencionar la qualitat d´aquest llibre pels valors que transmet l´història. U dels valor que més es remarca és el valor de l´amistat. Açó es veu reflectat al llarg de l´història en la preocupació dels amics cap a Max i el camí que emprenen amb ell per tal de acabar amb la maledicció malgrat els perills que corren. Altre valor que podem destacar es la responsabilitat dels actes que ú fa, açí com les conseqüències de després. Aço es molt important que els xiquets ho aprenguen per a la seua vida quotidiana i per a aconseguir un clima bo a nivell d´aula.

Per a concloure, dir que el llibre ho recomanaria per a l’últim curs de la primària i el primer de l’ESO, ja que no és molt complicat de llegir, però té paraules i expressions que poden confondre als xiquets en la lectura, per exemple com atrafagament o albirava. A més, considere que es un llibre amb recursos suficients per a millorar la competència lectora i l’educació literària dels xiquets.  

PLA LECTOR I RONDALLA

El pla lector l’hem redactat en una pàgina, la pots veure en la barra de navegació entre la rondalla i les ressenyes. Aquesta entrada és per a què si esteu buscant per etiquetes, us redirigisca cap on està realitzada l’activitat del pla lector:

PLA LECTOR

El mateix passa amb la rondalla i la proposta didàctica de la rondalla, estan fetes en una pàgina dins de la barra de navegació. Polseu perquè us redirigisca cap a la pàgina "Rondalla":

RONDALLA

Ressenya P27: Poemania i Llegir per a créixer

El primer llibre que ressenyaré en aquesta entrada és “Poemania. Guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia” d'Anna Ballester. És un llibre d’una extensió de 40 pàgines on l’autora proporciona recursos i estratègies per tal que servisca als pares per a redescobrir i gaudir de la poesia amb els seus fills. Com llegir textos poètics, escriure-los, fer una dramatització, etc. Va ser publicat en 2009 i les il·lustracions són de Quim Bou. L’edició amb la qual he treballat és la primera.

Poemania va dirigida a tot adult interessat en el foment de la lectura, sobretot de poesia. És recomanable a tots els involucrats en l’aprenentatge i el desenvolupament d’un xiquet que volem que es faça lector; potser és un fill, un nebot, un alumne de classe, un xiquet que ve a la biblioteca o inclús el fil de la veïna. El llibre ens permet apropar la poesia a aquests xiquets de manera entretinguda i de manera que la coneixen. A més podran compondre i expressar-se de millor manera. L’obra pretén, sobretot, posar en practica la poesia i fomentar-la.

Proporciona molts recursos interessants sobretot per als mestres, ja que ens brinda moltes formes diferents de fer arribar als alumnes els textos poètics. També perquè el gènere líric es tracta durant molts anys i és molt recomanable fomentar el gust dels alumnes per aquest gènere per tal de fer-li’ls la seua lectura més aprofitable i entretinguda. A més tots els recursos que ens porten al fet que els alumnes componguen fomenten també la imaginació i l’expressió; veig aquest punt molt important perquè cal ensenyar a expressar-se de manera escrita i a tindre recursos per tal d’escriure de manera correcta i coherent.

Per altra banda els textos poètics i el seu treball siga a l'aula o a casa ens ajuden a reforçar els conceptes de les figures literàries des que són menuts. Açò a banda de donar una qualitat estilística als textos que en un futur componguen els pot ajudar també a comprendre a l’hora de llegir; no sols a l’àmbit acadèmic, també a l’àmbit quotidià: llegint un periòdic, veient les notícies a la televisió o quan dues persones parlen fent comparacions o utilitzant al·legories. En aquest aspecte la poesia és molt aprofitable i a més és interessant per treballar amb xiquets estrangers que a casa parlen altre idioma perquè ens serveix per a reforçar tots aquests recursos literaris que en la nostra llengua utilitzem prou i que de vegades és incomprensible per al d'altra llengua.

L’autora al llibre suporta sobretot l’oralitat de la poesia per tal de fer la més comprensible. A més li dóna importància al paper que tenen els adults i l'exemple que donen per a l’educació dels menuts.

Com a valoració, crec que és un llibre molt interessant per a pares i per a docents per a poder treballar la poesia amb els xiquets. Sobretot per a la meua formació com a mestra i el meu futur portant una classe és molt interessant i aprofitable, ja que dóna molts recursos i idees per a treballar a l’aula i fer atractiva la lectura, el coneixement de la poesia i el treball de la llengua (i la poesia) de formes que no són escrites.

Primera edició

Segona edició

El segon llibre que ressenye és Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors de Joan Carles Girbés, originari de Carcaixent. Té una extensió de 62 pàgines i l’autor respon a moltes qüestions al voltant de la lectura, els llibres, el foment de la lectura i sobretot ens dóna consells per a fomentar la lectura als xiquets. La primera edició va ser publicada a 2006 i fins ara n’hi ha dues edicions. Jo he treballat amb la primera edició.

En una primera part l’autor se centra en totes aquelles qüestions al voltant de la lectura com poden ser: les excuses que es posen per no llegir, els seus beneficis, les característiques d’una bona lectura, etc. Seguidament trobem la part que es centra en el foment de la lectura, en aquesta part hi ha un decàleg molt interessant per a l’àmbit familiar per desenvolupar l’hàbit lector de tots els que componen la família i també millorar la visió que es té a la casa de la lectura. A més hi aporta recursos i consells per als pares com castigar sense tele als xiquets. Per últim en aquesta segona part com a crítica i sàtira en fa una llista de deu consells perquè odien els llibres. A la tercera part ens trobem com escollir el llibre correcte i tracta temes un poc més teòrics com és la LIJ. En aquesta part és molt interessant l’anàlisi que fa dels hàbits de lectura i el gust pels llibres en les diferents etapes de la infantesa i dels 13 anys en endavant.

Trobe aquest llibre molt aprofitable i entretingut de llegir. Pense que serveis més per a pares que per a mestres però no hem d’oblidar que part de l’educació es dóna a classe i sempre es pot fomentar la lectura a l’aula malgrat que a casa no se li fomente la lectura al xiquet. El que més m’ha cridat l’atenció del llibre és els recursos dels quals es val a l’hora d’escriure i els exemples que hi posa. Es fa una lectura molt propera i comprensible, amb recursos molt interessants cap al foment de l’hàbit lector i a més es tracten temes que són necessaris plantejar a l’hora d’educar a un xiquet perquè siga lector.

Tots dos llibres em pareixen molt interessants per a la meua formació com a mestra i de segur estaran entre els meus recursos per a l’educació literària dels meus futurs alumnes. A banda són dos llibres molt recomanables per a pares i si es fera una llista de lectures per a l’educació literària dels fills, aquests dos llibres hi eres segur. Destacaria el paper que pot tindre el llibre de Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors pel que fa a la millora dels hàbits lectors de la família en general. Per últim m’agradaria destacar una frase d’aquest llibre:

“Ser lector significa convertir la lectura en un hàbit voluntari, lliure, desitjat, plaent. Un lector és aquell que llig habitualment per a alimentar l’esperit.” 

Joan Carles Girbés

Ressenya P20: El jajilé azul

El llibre que ressenyaré en aquesta entrada es El jajilé azul de Ursula Wölfel; una de les escriptores més destacades de la literatura infantil i juvenil, originària d’Alemanya i guardonada en nombroses vegades. L’idioma original de l’obra és l’alemany sota el nom Das blaue Wagilö, va ser publicat en 1969 amb les il·lustracions de Bettina Wölfel.

L’adaptació al castellà va ser feta per Carmen Bas, il·lustrada per Antonio Lancho i té nombroses edicions. He treballat amb la segona edició, d’agost de 1988; la primera edició en castellà va ser publicada en febrer de 1988. L’editorial és SM i està dins de la col·lecció El barco de vapor, dins de la categoria de primers lectors.

El tema principal de l’obra és com un senglar que no està conforme amb com és i comença un viatge per tal de canviar qui és. L’acció es desenvolupa en un fosc bosc on viuen un grup de senglars grisos. Un d'aquests senglars està sempre a soles, no vol anar amb els altres perquè pensa que són molt lletjos. No sap que ell és igual i quan es veu reflectit a l’aigua i ho descobreix es posa molt trist. Comença a desitjar tindre coses d'altres animals: el blau d'un peix, el coll d'una girafa, la cabellera d'un lleó... Tots els desitjos se li compleixen després de dormir; però de tants canvis ara no sap quin animal és. Va a la ciutat a veure si algú ho sap. Una xiqueta li diu que és un "jajilé" blau i es posa molt content perquè ja té nom però de sobte li tanquen al zoo i es dóna compte de la importància de la llibertat. Aconsegueix escapar i li porta menjar a tots els animals que ha envejat i que ha visitat en el seu camí. Arriba al seu antic hogar i s'adona que ja no pot fer moltes de les coses que li agradaven abans a causa del seu nou cos, comença a trobar a faltar ser un senglar. Es va a dormir i en despertar ja és de nou un senglar gris. Va corrent a trobar-se amb els altres senglars i es queda amb ells feliç per sempre.

Aquesta obra està dirigida cap a xiquets de primer cicle de primària. A l’estructura del llibre primen els dibuixos i consta de 63 pàgines. El missatge principal del conte és acceptar-se tal com u és, amb les seues virtuts i els seus defectes. També ensenya que com el senglar del conte hi podem envejar les coses que tenen altres com la cabellera del lleó o el coll de la girafa però ens hem d'adonar compte que no som ni millors ni pitjors, som diferents i en cal aprendre a acceptar les diferencies.

Per altra banda el llibre tracta temes de manera transversal que ens poden ser útils per a l’educació dels menuts a l’aula o a casa. Un dels temes que tracta és el maltracte animal perquè quan a senglar (ja jajilé) el tanquen en una gàbia i es conta el que sent l’animal en estar en una gàbia estreta i on la gent li crida, amb aquesta visió del jajilé els xiquets es poden posar un poc en la pell del jajilé i començar a tindre consciència que els animals també senten i que no se’ls deu maltractar. L’obra també ens pot ser útil per treballar o repassar els animals ja que es tracten diversos animals i les seues característiques. Per últim, ho veig interessant per recomanar quan vegem que un xiquet té poca autoestima, inseguretat i confiança.

La meua valoració és que aquest llibre té molts temes interessants a banda d’una història entretinguda i unes il·lustracions que atrauen a llegir-ho, a més hi ha moltes edicións i molta presencia del llibre a les biblioteques públiques. Personalment és un dels meus llibres preferits i en un futur m’agradaria tractar-ho a la meua classe.

Ressenya P18. El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola

El llibre que ressenyaré és “El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola”. Aquesta obra fou escrita per Enric Lluch i Girbés, un escriptor valencià dedicat bàsicament a la literatura infantil i juvenil originari d’Algemesí, i la primera edició va ser publicada en 1992. El llibre està il·lustrat per Agustí Asensio. És de l’editorial Bromera i la col·lecció a la qual pertany és El Micalet galàctic. En 1993 aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Samaruc, un premi de literatura infantil i juvenil, atorgat des de l'any 1993 per l'Associació de Bibliotecaris Valencians.

L’edició amb la qual vaig treballar va ser la sisena edició, publicada a Alzira en 1999. Vaig tindre l’oportunitat de treballar amb una obra que pertanyia a la biblioteca de Torrent. Aquest llibre té molts exemplars a la xarxa de biblioteques de València i la podem trobar en diverses edicions i en quasi totes les biblioteques de la xarxa n’hi ha un exemplar. Per això pot ser interessant treballar aquest llibre, ja que hi ha facilitat d’accés si no es té la possibilitat de comprar-ho.

La història comença en dos regnes veïns separats en una muntanya, es centra en els reis de cadascun dels regnes: Caramullàndia i Fideulàndia. El rei Panxut el Tercer de Caramullàndia està tan gros que fa set anys que no cap per la porta del castell. El rei Primal de Fideulàndia havia d'omplir les butxaques de pedres per no envolar-se quan eixia del castell o alguna finestra estava oberta. Tots dos volen canviar el seu aspecte físic per poder cassar-se, Panxut vol emprimar-se i Primal vol engrossir. Tots dos demanen ajuda als ministres i als savis dels seus països i reben el consell de moltes persones, però cap solució que els donen els fa efecte. Finalment un venedor de panses els dona la solució als dos reis. La solució era que els dos reis pujaren la muntanya del Trellat i que begueren tres gotetes de suc de pedres de lluna. Es troben els dos reis i decideixen pujar junts la muntanya. Quan hi eren al cim s'adonen compte que no hi ha pedretes de lluna i no poden beure les tres gotetes de suc de pedres de lluna. Van baixar la muntanya i al poble que hi era en la base de la muntanya els habitants no els varen reconéixer i es van adonar compte que ja havien canviat el seu aspecte físic: el rei Panxut s’havia primat i el rei Primal havia engrossit.

Amb aquest llibre es pot treballar el valor de l’esforç, la conscienciació del valor del treball, la desconfiança en els valors miraculosos, que no és bo ni estar molt prim ni molt gros i la necessitat de treballar amb altres per aconseguir els nostres objectius i els seus.

Al llibre trobe aspectes positius i negatius:

Per una banda trobe positiu els valors que hi aporta com la importància de l’esforç per acomplir les metes personals o que si es treballa en grup i se suporten els uns als altres ès més fàcil aconseguir les metes. També els fa veure que els remeis miraculosos no sempre funcionen i el que val és l’esforç personal. A més la qualitat literària i els recursos que utilitza l'autor el fan un llibre interessant per a treballar a classe amb xiquets de primer cicle de primària i treballar activitats com poden ser representacions o murals de representacions sobre la història. També ajuda al coneixement d’expressions i paraules valencianes que no es treballen als llibres de les matèries en valencià.

Per altra banda trobe roí que la motivació del rei Panxut siga emprimar-se per poder cassar-se, açò els dona una visió massa superficial als xiquets dient-los que si està gros, no trobarà núvia amb la qual casar-se.

En general el llibre m’ha paregut interessant per treballar a l’aula i entretingut perquè els alumnes i les alumnes s’entretinguen i vagen adquirint un hàbit lector i gust per la lectura. A més com hem dit a l’inici de la ressenya a les biblioteques de la xarxa n’hi ha molts exemplars els quals es poden aprofitar.

Ressenya P27: Llegir per créixer i Poemania.

El llibre de "Llegir per créixer", escrit per Joan Carles Girbés, publicat en l'any 2006, l'edició que he llegit és publicada per Bromera Edicions. Aquest llibre es tracta d'una guia pràctica per a fer fills lectors. Comenten certes tècniques per treballar amb els xiquets sobre aquest tema.

El llibre de "Poemania", escrit per Anna Ballester, l'edició que he llegit és de l'any 2009 publicat per Bromera Edicions. L'objectiu d'aquest llibre és proporcionar recursos i estratègies per a incitar pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. Una guia engrescadora que anima a posar la poesia en pràctica.

En llegir per a créixer sen's dona gran quantitat de recursos tant per a pares com per docents per tal de despertar els hàbits de lectura dels més menuts. Com tots sabem, els infants adapten tot allò que veuen al seu entorn, com per exemple imitar allò que fan els seus pares. És a dir, si un pare no sent curiositat per llegir ni li agrada, difícilment farà que els seus fills siguen bons lectors. S'ha de fomentar la lectura, sense obligar i a més, donant exemple des de casa. Encara que la funció principal d'un llibre és ser llegit, també es poden fer altres coses amb ells, com per exemple: mirar-lo simplement, passar les seues fulles, mirar els seus dibuixos, jugar amb ells, etc. Mitjançant aquests, els nens ja es familiaritzen amb ells i a poc a poc, van despertant la seua curiositat.

El temps és un altre aspecte que es destaca al llibre. L'excusa perfecta per no llegir sempre és: no tinc temps. Però en canvi, si tenim temps per utilitzar els telèfons mòbils hores i hores, per veure la televisió, jugar a la consola, etc. Aleshores s'ha de trobar temps d'on siga, perquè sempre tenim una estona lliure la qual podem utilitzar: anar al servici, mentre agafem el tren, quan esperem el torn al metge, etc. Altre aspecte del qual es queixa la gent és el cost dels llibres, els quals poden ser més econòmics que una copa d'alcohol, a la que no li posa queixa.

Per tant, el llibre ens mostra un decàleg de pautes a seguir per fomentar la lectura des de casa, és a dir, formar una família compromesa amb la lectura la qual parla en el seu dia a dia de llibres, anima als fills a escriure implicant-se ells al procés de contar-los contes, que els vegen llegint, etc. A més, si el teu cas és de fer un fill que odie la lectura també et recomanen una sèrie de passos, els quals no recomanen per res del món, tot i que són els més utilitzats al dia a dia.

Poemania és semblant a llegir per a créixer, però en canvi, aquesta se centra a fomentar els poemes, però ja no a casa, sinó a l'aula. Ens descriu gran quantitat d'activitats per treballar de forma individual o grupal a l'aula. Una manera dinàmica i totalment diferent que les usades actualment a les aules. Un exemple d'aquestes activitats és la d'aconseguir fer un menú semblant al d'un restaurant però utilitzant versos que rimen.

Tots dos parlen del foment de la lectura i la poesia en els infants, depenent de l'edat que tinguen. És per això que es necessiten pares implicats en tots els aspectes, inclosos els detalls més mínims, ja que per qualsevol errada o forçament podem trencar la passió que tenen o comencen a sentir per la lectura. També els docents són culpables, en part, d'obligar als nens a llegir de manera forçada llibres que no desperten el seu interés i utilitzant mètodes molt tècnics els quals solen avorrir i fer que detesten la lectura, acabant llegint sols allò que els és obligat. També els poemes formen part del foment de la lectura. Gràcies a aquests podem desenvolupar gran quantitat de conceptes positius cap als infants: fomentar la seua creativitat, la capacitat de memoritzar d'una forma més divertida i formar un entorn d'aprenentatge favorable a l'aula. 

Ressenya P20: Romeu i Julieta

El llibre de Romeu i Julieta pertany als llibres clàssics de la literatura Infantil i Juvenil. Fou escrit per William Shakespeare i publicat l´any 1597. Rodolf Sierra s’encarregà de traduir aquesta obra l’any 2005.

El llibre del que vaig a fer un breu resum i comentari crític és la quarta edició publicada per Edicions Bromera. Aquest llibre pertany al gènere teatral i dins d’aquest trobem el subgènere tragèdia, que conté cinc actes els quals narren l’amor prohibit entre Romeu i Julieta.

El llibre  tracta d´amor entre dos joves, les famílies dels quals estan oposades, i per tant, ells saben que no poden estar junts davant d’a questos. Aleshores, van decidir casar-se secretament amb l´ajuda de Fra Llorenç.

No obstant, la pressió que prové de l´oposició entre dues famílies i els conflictes que es van anar causant, van conduir al suïcidi d’un dels enamorats.Com  que existia tant d’amor entre aquesta parella, quan un mor, l’altre també ho va fer al seu costat. Mitjançant la mort dels dos enamorats, les dues famílies van acabar reconciliant-se.

En el llibre es tracta de temes d´amor per part dels dos protagonistes, de l´ambient  que genera la família al no acceptar aquesta relació, de la forta amistat entre Romeu i els seus amics, però sobretot, l’amor prohibit, ja que és el tema més destacat.

Podem dividir l’estructura d’aquest llibre en quatre parts:

La primera part tracta de què Romeu està trist perquè la dona que ell estimava abans va fer vot per viure en castedat. Tems després,  van anar amb els amics a la festa que van organitzar els Capuletos i allí va conèixer a Julieta de la qual es va enamorar a primera vista.

La segona part ens parla del descobriment que va fer la parella sabent que no podrien estar junts, però per l´amor intens que tenien entre ells van decidir  casar-se.

A la tercera part, van ocórrer varies fatalitats amb les dues famílies, conduint a Romeu a l’exili.

En la quart part, Julieta volia estar junt a Romeu, aleshores va prendre un medicament per fer l’aparença de què estava morta, però en realitat ella estava viva. D’aquesta manera ella ja pot anar a buscar a Romeu i estar junt amb ell. Però per desgràcia Romeu pensava que Julieta sí estava morta i va optar per suïcidar-se al costat d’on estava la seua estimada. En despertar Julieta i veure que Romeu si estava mort ella va acabar fent el mateix, el suïcidi. Al morir aquestos dos, els seus familiars van optar per la reconciliació.

Alguns dels aspectes que m’agradaria destacar d’aquest llibre són els següents:

En primer lloc, el temps i l’espai on es situa aquest llibre. Era al segle XIII a Itàlia. Al llibre podem trobar les diferents situacions socials i culturals que hi havia en aquella època a Europa. En aquesta els nens podien treballar mitjançant l’assignatura d’història, remarcant com va ser la societat jerarquitzada d’aquell temps.

En segon lloc, el llibre està escrit en versos que pot ser que siguen més complicats en comparació amb altres gèneres literaris. A quest llibre es tracta de temes que són interessants per als xiquets, a més ells poden gaudir de la història i millorar la seua riquesa lèxica també.

Per facilitar la comprensió del llibre, podem fer un teatre petit en l´aula, en el qual, cadascú es disfressa d´un personatge del llibre. Cada vegada que finalitzen una de les escenes podem parar per donar la nostra retroacció i reflexionar sobre cada escena, on ells poden també preguntar tot el lèxic que no coneguin.

Per últim, aquest llibre és dels més popular al món, és un clàssic per llegir. És molt interessant per la varietat de temes que parlen i el vocabulari emprat.

De manera personal, dir que he escollit aquest llibre perquè  de petita havia escoltat moltes vegades que la gent parlava d’ell, i jo mai l’avia llegit ni tampoc havia vist la pel·lícula. Aleshores, quan l’he tornat a veure m´ha cridat molt l’atenció i vaig pensar en llegir-lo per veure com és el clàssic llibre del que tothom ha estat parlant durant anys. Al llegir-lo, pense que és un llibre amb abundant vocabulari nou per aprendre llenguatge. A més, emet molt valors com: l´amor, l´amistat, la responsabilitat... valors que poden servir molt als xiquets.