1 de juny del 2017

Ressenya P18. El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola


El llibre que ressenyaré és “El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola”. Aquesta obra fou escrita per Enric Lluch i Girbés, un escriptor valencià dedicat bàsicament a la literatura infantil i juvenil originari d’Algemesí, i la primera edició va ser publicada en 1992. El llibre està il·lustrat per Agustí Asensio. És de l’editorial Bromera i la col·lecció a la qual pertany és El Micalet galàctic. En 1993 aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Samaruc, un premi de literatura infantil i juvenil, atorgat des de l'any 1993 per l'Associació de Bibliotecaris Valencians.




L’edició amb la qual vaig treballar va ser la sisena edició, publicada a Alzira en 1999. Vaig tindre l’oportunitat de treballar amb una obra que pertanyia a la biblioteca de Torrent. Aquest llibre té molts exemplars a la xarxa de biblioteques de València i la podem trobar en diverses edicions i en quasi totes les biblioteques de la xarxa n’hi ha un exemplar. Per això pot ser interessant treballar aquest llibre, ja que hi ha facilitat d’accés si no es té la possibilitat de comprar-ho.
La història comença en dos regnes veïns separats en una muntanya, es centra en els reis de cadascun dels regnes: Caramullàndia i Fideulàndia. El rei Panxut el Tercer de Caramullàndia està tan gros que fa set anys que no cap per la porta del castell. El rei Primal de Fideulàndia havia d'omplir les butxaques de pedres per no envolar-se quan eixia del castell o alguna finestra estava oberta. Tots dos volen canviar el seu aspecte físic per poder cassar-se, Panxut vol emprimar-se i Primal vol engrossir. Tots dos demanen ajuda als ministres i als savis dels seus països i reben el consell de moltes persones, però cap solució que els donen els fa efecte. Finalment un venedor de panses els dona la solució als dos reis. La solució era que els dos reis pujaren la muntanya del Trellat i que begueren tres gotetes de suc de pedres de lluna. Es troben els dos reis i decideixen pujar junts la muntanya. Quan hi eren al cim s'adonen compte que no hi ha pedretes de lluna i no poden beure les tres gotetes de suc de pedres de lluna. Van baixar la muntanya i al poble que hi era en la base de la muntanya els habitants no els varen reconéixer i es van adonar compte que ja havien canviat el seu aspecte físic: el rei Panxut s’havia primat i el rei Primal havia engrossit.
Amb aquest llibre es pot treballar el valor de l’esforç, la conscienciació del valor del treball, la desconfiança en els valors miraculosos, que no és bo ni estar molt prim ni molt gros i la necessitat de treballar amb altres per aconseguir els nostres objectius i els seus.
Al llibre trobe aspectes positius i negatius:
Per una banda trobe positiu els valors que hi aporta com la importància de l’esforç per acomplir les metes personals o que si es treballa en grup i se suporten els uns als altres ès més fàcil aconseguir les metes. També els fa veure que els remeis miraculosos no sempre funcionen i el que val és l’esforç personal. A més la qualitat literària i els recursos que utilitza l'autor el fan un llibre interessant per a treballar a classe amb xiquets de primer cicle de primària i treballar activitats com poden ser representacions o murals de representacions sobre la història. També ajuda al coneixement d’expressions i paraules valencianes que no es treballen als llibres de les matèries en valencià.
Per altra banda trobe roí que la motivació del rei Panxut siga emprimar-se per poder cassar-se, açò els dona una visió massa superficial als xiquets dient-los que si està gros, no trobarà núvia amb la qual casar-se.
En general el llibre m’ha paregut interessant per treballar a l’aula i entretingut perquè els alumnes i les alumnes s’entretinguen i vagen adquirint un hàbit lector i gust per la lectura. A més com hem dit a l’inici de la ressenya a les biblioteques de la xarxa n’hi ha molts exemplars els quals es poden aprofitar.












Ressenya P27: Llegir per créixer i Poemania.

“llegir per créixer”的图片搜索结果

El llibre de "Llegir per créixer", escrit per Joan Carles Girbés, publicat en l'any 2006, l'edició que he llegit és publicada per Bromera Edicions. Aquest llibre es tracta d'una guia pràctica per a fer fills lectors. Comenten certes tècniques per treballar amb els xiquets sobre aquest tema.

“poemania”的图片搜索结果


El llibre de "Poemania", escrit per Anna Ballester, l'edició que he llegit és de l'any 2009 publicat per Bromera Edicions. L'objectiu d'aquest llibre és proporcionar recursos i estratègies per a incitar pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. Una guia engrescadora que anima a posar la poesia en pràctica.



En llegir per a créixer sen's dona gran quantitat de recursos tant per a pares com per docents per tal de despertar els hàbits de lectura dels més menuts. Com tots sabem, els infants adapten tot allò que veuen al seu entorn, com per exemple imitar allò que fan els seus pares. És a dir, si un pare no sent curiositat per llegir ni li agrada, difícilment farà que els seus fills siguen bons lectors. S'ha de fomentar la lectura, sense obligar i a més, donant exemple des de casa. Encara que la funció principal d'un llibre és ser llegit, també es poden fer altres coses amb ells, com per exemple: mirar-lo simplement, passar les seues fulles, mirar els seus dibuixos, jugar amb ells, etc. Mitjançant aquests, els nens ja es familiaritzen amb ells i a poc a poc, van despertant la seua curiositat.

El temps és un altre aspecte que es destaca al llibre. L'excusa perfecta per no llegir sempre és: no tinc temps. Però en canvi, si tenim temps per utilitzar els telèfons mòbils hores i hores, per veure la televisió, jugar a la consola, etc. Aleshores s'ha de trobar temps d'on siga, perquè sempre tenim una estona lliure la qual podem utilitzar: anar al servici, mentre agafem el tren, quan esperem el torn al metge, etc. Altre aspecte del qual es queixa la gent és el cost dels llibres, els quals poden ser més econòmics que una copa d'alcohol, a la que no li posa queixa.

Per tant, el llibre ens mostra un decàleg de pautes a seguir per fomentar la lectura des de casa, és a dir, formar una família compromesa amb la lectura la qual parla en el seu dia a dia de llibres, anima als fills a escriure implicant-se ells al procés de contar-los contes, que els vegen llegint, etc. A més, si el teu cas és de fer un fill que odie la lectura també et recomanen una sèrie de passos, els quals no recomanen per res del món, tot i que són els més utilitzats al dia a dia.

Poemania és semblant a llegir per a créixer, però en canvi, aquesta se centra a fomentar els poemes, però ja no a casa, sinó a l'aula. Ens descriu gran quantitat d'activitats per treballar de forma individual o grupal a l'aula. Una manera dinàmica i totalment diferent que les usades actualment a les aules. Un exemple d'aquestes activitats és la d'aconseguir fer un menú semblant al d'un restaurant però utilitzant versos que rimen.

Tots dos parlen del foment de la lectura i la poesia en els infants, depenent de l'edat que tinguen. És per això que es necessiten pares implicats en tots els aspectes, inclosos els detalls més mínims, ja que per qualsevol errada o forçament podem trencar la passió que tenen o comencen a sentir per la lectura. També els docents són culpables, en part, d'obligar als nens a llegir de manera forçada llibres que no desperten el seu interés i utilitzant mètodes molt tècnics els quals solen avorrir i fer que detesten la lectura, acabant llegint sols allò que els és obligat. També els poemes formen part del foment de la lectura. Gràcies a aquests podem desenvolupar gran quantitat de conceptes positius cap als infants: fomentar la seua creativitat, la capacitat de memoritzar d'una forma més divertida i formar un entorn d'aprenentatge favorable a l'aula. 

Ressenya P20: Romeu i Julieta

El llibre del que vaig a fer un breu resum i comentari crític és la quarta edició publicada per Edicions Bromera. Aquest llibre pertany al gènere teatral i dins d’aquest trobem el subgènere tragèdia, que conté cinc actes els quals narren l’amor prohibit entre Romeu i Julieta.

El llibre  tracta d´amor entre dos joves, les famílies dels quals estan oposades, i per tant, ells saben que no poden estar junts davant d’a questos. Aleshores, van decidir casar-se secretament amb l´ajuda de Fra Llorenç.
No obstant, la pressió que prové de l´oposició entre dues famílies i els conflictes que es van anar causant, van conduir al suïcidi d’un dels enamorats.Com  que existia tant d’amor entre aquesta parella, quan un mor, l’altre també ho va fer al seu costat. Mitjançant la mort dels dos enamorats, les dues famílies van acabar reconciliant-se.

En el llibre es tracta de temes d´amor per part dels dos protagonistes, de l´ambient  que genera la família al no acceptar aquesta relació, de la forta amistat entre Romeu i els seus amics, però sobretot, l’amor prohibit, ja que és el tema més destacat.

Podem dividir l’estructura d’aquest llibre en quatre parts:
La primera part tracta de què Romeu està trist perquè la dona que ell estimava abans va fer vot per viure en castedat. Tems després,  van anar amb els amics a la festa que van organitzar els Capuletos i allí va conèixer a Julieta de la qual es va enamorar a primera vista.
La segona part ens parla del descobriment que va fer la parella sabent que no podrien estar junts, però per l´amor intens que tenien entre ells van decidir  casar-se.

A la tercera part, van ocórrer varies fatalitats amb les dues famílies, conduint a Romeu a l’exili.
En la quart part, Julieta volia estar junt a Romeu, aleshores va prendre un medicament per fer l’aparença de què estava morta, però en realitat ella estava viva. D’aquesta manera ella ja pot anar a buscar a Romeu i estar junt amb ell. Però per desgràcia Romeu pensava que Julieta sí estava morta i va optar per suïcidar-se al costat d’on estava la seua estimada. En despertar Julieta i veure que Romeu si estava mort ella va acabar fent el mateix, el suïcidi. Al morir aquestos dos, els seus familiars van optar per la reconciliació.

Alguns dels aspectes que m’agradaria destacar d’aquest llibre són els següents:
En primer lloc, el temps i l’espai on es situa aquest llibre. Era al segle XIII a Itàlia. Al llibre podem trobar les diferents situacions socials i culturals que hi havia en aquella època a Europa. En aquesta els nens podien treballar mitjançant l’assignatura d’història, remarcant com va ser la societat jerarquitzada d’aquell temps.

En segon lloc, el llibre està escrit en versos que pot ser que siguen més complicats en comparació amb altres gèneres literaris. A quest llibre es tracta de temes que són interessants per als xiquets, a més ells poden gaudir de la història i millorar la seua riquesa lèxica també.

Per facilitar la comprensió del llibre, podem fer un teatre petit en l´aula, en el qual, cadascú es disfressa d´un personatge del llibre. Cada vegada que finalitzen una de les escenes podem parar per donar la nostra retroacció i reflexionar sobre cada escena, on ells poden també preguntar tot el lèxic que no coneguin.

Per últim, aquest llibre és dels més popular al món, és un clàssic per llegir. És molt interessant per la varietat de temes que parlen i el vocabulari emprat.
De manera personal, dir que he escollit aquest llibre perquè  de petita havia escoltat moltes vegades que la gent parlava d’ell, i jo mai l’avia llegit ni tampoc havia vist la pel·lícula. Aleshores, quan l’he tornat a veure m´ha cridat molt l’atenció i vaig pensar en llegir-lo per veure com és el clàssic llibre del que tothom ha estat parlant durant anys. Al llegir-lo, pense que és un llibre amb abundant vocabulari nou per aprendre llenguatge. A més, emet molt valors com: l´amor, l´amistat, la responsabilitat... valors que poden servir molt als xiquets. 

Ressenya P18: L'ull de la mòmia

“l'ull de la mòmia”的图片搜索结果El llibre de L´ull de la mòmia pertany al llibre de la narrativa Infantil, escrit per Jesús Cortés, publicat a l´any 2009. L´edició que he llegit es la de l´any 2013 publicada per Bromera Edicions.

L'autor va escriure aquest llibre amb la intenció de formar i divertir al lector a través de l'evasió i l'entreteniment. En l’any 1999, aquest llibre va guanyar el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil.


Es tracta d'una novel·la d'aventures que pertany a la narrativa Infantil, la qual conté catorze capítols. Es tracta d´una trajectòria que van fet els personatges per trobar la cura d’una una maledicció.
Podem dividir aquest llibre en tres parts: la primera part es tracta d’una breu introducció on narra com va començar la historia i el motiu de la maledicció; la segona part s´endinsa en un fum d´aventures, les qual es ocasionen algun que altre perill;
l´última part per fi arriben al seu destí, aconseguint trencar la maledicció de l´ull de la mòmia.

1. Max era un xiquet de tretze anys i els seus pares havien anat de viatge, per tant, es va quedar amb el seu avi, el, professor Esteven.un egiptòleg molt conegut. Un dia, Esteven havia d’anar al museu ja que la mòmia d'Amenenhet III havia intentat ser robada per dues vegades. Max i els seus amics, Manel i Diana, que també estiuejaven amb ells van decidir acompañar-los.Com Max era molt curiós es va arribar a la famosa mòmia i va tocar el seu ull, el qual estava prohibit ja que podia portar una gran maledicció, i així va ser. Per intentar buscar cura d’aquesta havien de trobar la solució abans de deu dies sinó Max corria un greu perill. A l’endemà ja començaren els efectes: les ungles de Max van anar fent-se negres. Necessitaven destruir l’ull de la mòmia per poder posar solució .

2. Després s'adonaren que la mòmia havia sigut robada per Abdelkader mentre era transportada a Sardenya a un altre museu. Intentaren arribar al vaixell on viatjava aquest i també la mòmia però no van arribar a temps. Aleshores, el professor va decidir d'anar al  cau d'Abdelkader.
Van demanar ajuda al seu amic "Pirata", qui els tenia que portar fins Egipte, però aquest no va poder perquè primer havia de viatjar a Grècia, així que decidiren acompanyar-lo fins que els poguera deixar a Egipte. En arribar allí, les autoritats van dir que no els deixaven aterrar, per la qual cosa van tindre que saltar des de l’avió amb paracaigudes.

3. Per fi  ells van arribar a la Vall dels Reis, per poder enfrontar-se amb Abdelkader. En arribar al seu cau, es van adonar que era com un llarg túnel amb moltes eixides. Buscant buscant van trobar on tenien amagada la mòmia però Abdelkader els va trobar i va manar que els mataren.
Per fi van poder trobar l’ull de la mòmia i era just el dia 9 de la maledicció. Van destruir aquest i van fugir amb l’ajuda del “pirata”, el pilot amic del seu avi.

Alguns aspectes del llibre que pense que es poden destacar:
En primer lloc, aquest llibre és un llibre molt interessant, pense que és recomanable per llegir pels alumnes de l´últim cicle de Primària, ja que conté un vocabulari .més extens amb paraules que poden ser dificultoses si el treballarem en cicles inferiors.

En segon lloc, en aquest llibre es parla de molts valors:
- La irresponsabilitat i les seues conseqüències, que es el que li passà a Max en desobeir i tocar la mòmia. Per tant cal remarcar als nens que deuen obeir als adults i ser responsables. Però Max també fou valent i va decidir resoldre-ho.
- L'amistat que uneix a Max amb els seus amics qui l’acompanyen en tot moment amb les seues aventures. Cal fomentar l’amistat i el bon ambient a l’aula.

Per últim, aquest llibre m'ha agradat molt, perquè només veient el títol ja em cridà l'atenció, ja que els temes que solc llegir també són de misteri i aventures. Pense que aquest tema pot agradar als xiquets, ja que tracta d´aventures, les quals criden
l´atenció a qualsevol nen i, a banda, desperta la seua curiositat.  

27 de març del 2017

Conte

La paraula conte prové del terme llatí compŭtus, que significa “compte”. Pot definir-se com una narració curta i senzilla sobre un succés real o imaginari que, de forma amena i artística, es pot manifestar escrita o oralment. Aquesta s'empra per designar diverses classes de narracions breus, com el relat fantàstic, el conte infantil o el conte folklòric o tradicional.

És una de les formes més antigues de literatura popular de transmissió oral. De fet, el conte va aparèixer com una necessitat de l'ésser humà de conèixer-se així mateix i donar-li a conèixer al món sobre la seva existència.

Gèneres audiovisuals


És una de les formes més antigues de literatura popular de transmissió oral. De fet, el conte va aparèixer com una necessitat de l'ésser humà de conèixer-se així mateix i donar-li a conèixer al món sobre la seva existència.

Cada un dels grans grups en què podem classificar els programes o vídeos segons el seu contingut, tipus de públic, a qui va dirigit, o enfocament i construcció. Aquestos tipus de gèneres es poden dividir:

  • Ficció, com telenovel·les, sèries, pel·lícules, dibuixos animados, etc.
  • No ficció, com concursos, debats, informativos, etc.
  • Directe, com esports, entrega de premis, informativos, etc.

Gènere narratiu

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza pel relat d'històries reals o fictícies (successos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l'autor. Mitjançant la narració, un autor pot transmetre'ns les idees, successos o fets, fent-nos comprendre mitjançant la veu del narrador, el fons i rerefons de la història, així com matisos i detalls com la personalitat dels personatges, les seves faccions o la seva psicologia.

Té la característica de ser una de les bases de l'estructura de contes i novel·les, ja que per mitjà d'aquest recurs literari, situen al lector en la trama de la història fent més comprensible al lector les actituds i defectes físics i psicològics dels personatges, així com les situacions en les quals es veuen embolicats durant el desenvolupament de la trama. Es complementa amb altres gèneres literaris com els diàlegs i les descripcions, sent la narració la que porta el ritme i l'ordre del relat. En alguns casos la veu narrativa arriba a ser fins i tot omniscient, sabent els fets i accions que encara no se succeeixen dins de la trama, fent que el lector albiri el que succeirà, encara abans d'exposar-ho.

Aquest tipus de gènere s'utilitza tant en novel·les, contes, rondalles, mites, llegendes, i també en la narració científica, esportiva, i periodística. Pot ser escrita (periòdics i revistes), o oral (cinema, ràdio i televisió), exemple d'això són els reportatges periodístics radiofònics, en els quals es relaten fets i successos. A més, El gènere narratiu té una sèrie de característiques generals que la diferencien dels altres gèneres. Aquests són:

  • És una narració en prosa.
  • El que es narra pot ser real o fictici.
  • Consta d'un narrador que explica la història i de personatges que la protagonitzen
  • Existeixen personatges principals i secundaris.
  • Aquests personatges estan situats en un espai i un temps determinats.
  • Dins del gènere narratiu hi ha diferents classes de narracions; les més usuals són el conte, la novel·la, la crònica, la rondalla, el mite i la llegenda.